No em grallis!

No em grallis!

La gralla subbaixa és la més llarga de totes, corresponent a les seves necessitats de tessitura més greu.

Presentació de la gralla subbaixa, una creació de Ton Munné

Avui dia la gralla gaudeix d’una gran popularitat arreu de Catalunya. El nombre de grallers ha augmentat considerablement els últims vint anys, també hem de tenir en compte la incorporació de la gralla al grau superior de música i que ambdós factors provoquen l’ampliació del repertori destinat a aquest instrument. Així doncs, no és d’estranyar que el camí d’aquest instrument no s’aturi aquí.

El passat dijous 20 de març es van posar en marxa les jornades del cap de setmana ‘La Gralla made in Catalunya’ dins la XXVII edició del Festival Tradicionàrius, on es va fer la presentació d’un nou instrument: la gralla subbaixa.

Aquest instrument es diferencia de les seves germanes bàsicament en la tessitura, més greu, amb un re2 com a nota límit mentre que una gralla seca arriba a un sol3. Tot i ser bastant més gran que una gralla seca (mesura 97,5 cm de llargada) és perfectament apta per tocar melodies amb comoditat fins a dues octaves i, gràcies a l'enginyós sistema de digitació, permet arribar a fer cinc notes només utilitzant tres claus. El tub està fabricat amb fusta d’ametller i la campana amb cirerer.

Els dos encarregats de presentar aquesta nova criatura varen ser Daniel Carbonell Sugranyes -professor de gralla de l’Esmuc, promotor de la pàgina web Tocanet i de l'Aula de sons- i el luthier i principal responsable d'aquesta creació Ton Munné.

L’intèrpret que la va fer sonar fou Ivó Jordà, alumne de gralla de l’Esmuc, amb la interpretació de la peça Salsa de pèls escrita per Daniel Carbonell, que acompanyà el seu alumne amb gralla dolça.

El mateix dijous a les vuit del vespre a  l’auditori del C.A.T. (Centre Artesà Tradicionàrius) els alumnes del taller de gralla del mateix centre van inaugurar un concert amb aquest instrument com a protagonista on participaren també els Grallers de Campdevànol (Ripollès), La Cultural (Granollers),  el taller de gralla de la Casa dels Entremesos (Barcelona), alumnes de l’Aula de Sons (Reus) i  els alumnes de gralla de l’Esmuc. L’acte va finalitzar amb tots aquests grups dalt de l’escenari tocant la coneguda peça de la sèrie televisiva L’Escurçó Negre.

La gralla, però, va tenir el paper principal durant tot el cap de setmana al C.A.T., on hi va haver diferents concerts amb grups com els Canya d’Or, La cobleta de la copeta, els Vinardells o els Laietans a part de xerrades i tallers d’inxes de gralla.

Gràcies a Ton Munné, conserge de l’Escola Municipal de Música d’Igualada, a qui la curiositat i les ganes de descobrir noves coses l’han portat a idear i construir la gralla subbaixa, podem dir que la família de la gralla va creixent, que no es queda estancada i ha obert moltíssimes noves possibilitats per aquest instrument que encara estan per descobrir.

Comments

Log in to comment.