Sovint una obra d’art descriu o amaga històries de l’artista i el seu entorn, i aquest disc no n’és una excepció. La infantesa del  compositor Josep Soler (Vilafranca del Penedès, 1935), hi és present: “Vivències d’aquells moments, rituals familiars i públics, tots ells emmarcats i condicionats per l’aïllament cultural i polític de la postguerra espanyola, conformaran un pòsit que, recuperat del rerefons de la memòria i reinterpretat en tonalitat artística, donarà la clau interpretativa decisiva per accedir a una obra hermètica i sense concessions a les modes o als corrents avantguardistes del moment”.  Així és com Agustí Bruach, escriptor del llibret que acompanya el disc, ens explica el punt de partida en què es basa l’enregistrament.

Josep Soler, però, no es basa només en un sol focus a l’hora de compondre les seves obres, i això és reflectit al llarg d’aquest treball. Aproximant les formes i textures tradicionals als ideals compositius de la Segona Escola de Viena –i sobretot als del compositor Alban Berg, del qual en aquest discen trobem una sola obra–, el disc se’ns presenta amb Introducció,fuga i giga (1979), per a violí i piano. A Fragments per a violí sol d’El Misteri de Sant Francesc (2002), amb text original del mateix Soler, el compositor ens trasllada a finals de l’època medieval i al renaixement, on les llegendes i vides dels sants tingueren gran difusió. En el text s’hi mostren els caràcters d’animals basats en un retrat del patró de l’església de Vilafranca. El fet que sigui una obra per a violí sol també ens evoca la iconografia medieval, on sovint s’hi troba representada la fídula, instrument precedent de l’actual violí.

El disc segueix amb el Fragment de sonatina per a violí i piano, una obra que fou acabada el Divendres Sant de l’any 1999. Per aquest motiu, Soler renuncia a una escriptura virtuosística i restringeix el volum dels instruments a moure’s entre ppp i mf, a més a més de fer ús del motiu cromàtic descendent com a representació de lament.

La Sonata V en sol menor (1908-1909) és l’única obra d’Alban Berg que trobem en aquest disc, una obra inacabada per a piano sol. La seva incursió enmig de les obres de Soler té un caràcter simbòlic, homenatjant, com en la primera peça, la Segona Escola de Viena i el mateix Alban Berg. La influència de Berg a la trajectòria de Soler també es veu reflectida en obres del compositor català Variacions i fuga sobre un coral d’Alban Berg (1982), i la Partita sobre un tema d’Alban Berg (1992).

A Matilde (2003) per a violí sol, mostra un caràcter més improvisat. L’obra, que el 2008 va ser adaptada per a violí i orquestra, fa referència a la inscripció d’una tomba –fotografiada a la caràtula de l’enregistrament– pròxima a la de la família del compositor i del pensador Eugeni d’Ors, al cementiri de Vilafranca. El disc es tanca amb Sonata núm. 2 per a violí i piano, obra del 1997 i revisada el 2006.

Aquest treball, interpretat pel violinista Miguel Simarro (Àvila, 1966), docent a l’Esmuc,  i el pianista Robert Schröter, s’enregistrà durant el gener del 2013 a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona. En la presentació, que tingué lloc el maig del mateix any a la seu de Tritó Edicions, Simarro hi interpretà A Matilde. També hi van haver intervencions de Josep Borràs (director de l’Esmuc), Raimon Colomer  (responsable de producció de Catalunya Música), Miguel Simarro, Joaquim Garrigosa (director de L’Auditori ), Llorenç Caballero (director de Tritó) i del mateix compositor Josep Soler.