El dilluns dia 29 de gener, a la sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona, el Gran Conjunt de Música tradicional de l’Esmuc, dirigit aquest curs per Marcel Casellas, va deixar el públic entusiasmat i amb moltes ganes de ballar.

El conjunt, format per flabiols, tible, tenora, gralles, saxos, fiscorn, clarinet, flauta travessera, violí i viola elèctrics, acordions diatònics i dolçaina, tenia un element estrella… Un DJ, Gerard Alís, un dels grans protagonistes de la nit, que s’encarregava de fer les bases electròniques mentre els altres instruments anaven interpretant les melodies.

EL concert va començar amb una breu explicació de Marcel Casellas sobre el concepte Sound System, reinterpretant-lo com a So insistent, i explicant que són un seguit de sons pregravats que s’utilitzen per interpretar-hi música a sobre. Per tant, constitueixen la base rítmica (i en alguns casos harmònica) de la peça. Però no hem d’oblidar que es tractava d’un concert amb l’etiqueta de música tradicional, i per lligar aquestes dues idees que en un principi poden semblar molt llunyanes, Casellas ens explicà un altre concepte: la presa de terra; és a dir, donar valors d’una cultura a una música. El més evident seria la llengua, per tant cantar músiques electròniques en català, però també podem anar més enllà i experimentar amb les tímbriques pròpies de Catalunya (tible, gralla, flabiols…), amb melodies (el toc de Matinades, No n’hi ha prou de Mataró…) i fins i tot amb gèneres com ara el contrapàs, la jota o un ball pla.

No va ser un concert dividit per les diferents peces sinó que més aviat estava dividit per entorns o ambients, però sempre amb les diferents bases electròniques com a element principal.

El concert va començar amb una música més tranquil·la o chill out on s’anaven combinant solos d’acordions amb un text d’Àngel Guimerà, seguit per un cant polifònic i la moixiganga d’Algemesí amb intervencions de les cordes i amb un recitatiu del text d’Ovidi Montoll Perquè vull. Amb els músics tocant amb ulleres de sol ens vam traslladar a un altre ambient, com si fóssim a dins d’un after a les 5h del matí amb música per no parar de ballar, i què millor per aquesta música que el toc de matinades? Després de la música de "discoteca", ens varen oferir els gèneres esporògens (ball pla, rumba, jota i contrapàs) amb la coneguda tonada Volem pa amb oli en rumba, o una sèrie d’improvisacions a la jota. També ens varen mostrar una mena de Suite de balls de plaça de Mataró, com el conegut No n’hi ha prou, tot i que la barreja de música en directe i vídeo no va acabar de funcionar. Per acabar ens van interpretar l’Electrosimfonieta núm. 1 composta pel propi Marcel Casellas.