Jordi Casadevall és conegut a l'Esmuc per introduir el coneixement del gamelan amb cursets i altres activitats educatives. Col·labora de prop amb el Museu de la Música per la difusió d'un instrument balinès que ell coneix en profunditat, entre d'altres raons, perquè fou responsable de la tria de l'instrument actual de què disposa el Museu.

Com vas introduir-te en la música?

Per tot allò que envolta a la música, es podria dir que sóc autodidacte. La meva formació va ser de tècnic de so, precisament perquè sempre m’ha atret el so, la música, com fer una bona gravació, etc. No deixa de ser una manera d’immortalitzar el so.

I el primer contacte amb el gamelan?

Sempre he tirat més cap a la música electrònica, sobretot dels anys 80, que em va influenciar molt quan era petit. I aquesta música electrònica em va portar a la música contemporània o electroacústica, música "clàssica" del segle XX, on s'utilitzen tècniques pròpies del gamelan. Aquests compositors s’han nodrit de tècniques d’altres cultures i les han introduït en les seves composicions. Per mi no deixava de ser un so molt interessant, tenia algun disc de gamelan però el meu interès acabava aquí.

Quan i com et vas convertir en un expert del gamelan?

Quan vaig acabar els estudis, vaig començar a treballar en l'espectacle inaugural del nou CaixaForum de Barcelona. A partir d’aquí hi vaig anar molt sovint. Un dia, per casualitat, quan estava sortint de l’edifici, entrava una senyora amb unes sabates de taló. Mentre ella caminava pel terra de marbre blanc, s’anava sentint una espècie de "cling-clong" de diferent afinació. Quan la senyora ja havia passat em vaig ajupir, i la gràcia era que les rajoles, quadrades, d’uns 60 cm, no estaven enganxades entre elles; per tant, quedaven lliures per vibrar. Em vaig dedicar a picar-ne unes quantes, i em va venir la idea de muntar una mena d’orquestra en què cadascú tingués la seva pròpia rajola i la fes sonar amb uns martellets, i fer alguna performance o composició per a l’ocasió. El projecte, però, no es va arribar a fer mai. Donant voltes sobre el tema, vaig anar investigant i vaig recordar el gamelan, que era exactament el que volia fer. Fins llavors no hi havia tingut un interès prou especial, però a partir d’aquell moment em vaig informar més a fons. “Si mai tinc la oportunitat d’anar a aprendre a tocar gamelan ho aprofitaré”, em vaig dir; fins que un bon dia ho vaig aconseguir.

Com vas anar a parar a Bali?

Anys després d’aquella idea inicial vaig conèixer Adolfo Martin, el president de l'ONG Anak Dari Indonèsia, amb seu a Sabadell i a Bali, que treballa per ajudar als infants d’Indonèsia. Li vaig comentar la meva idea d’anar a Bali a estudiar gamelan, amb la sort que la secretària de la seu de Bali té un tiet que és un dels màxims professors de gamelan balinès. I a l’estiu del 2008, tot el juny i juliol vaig estar a Bali aprenent, per fi, tot el que jo volia saber sobre el gamelan.

Com és aprendre "a la balinesa"?

Les classes eren particulars. La meva idea era que m’ensenyés la visió general del gamelan. En aquells dos mesos vaig aprendre només una peça, però la part de cadascun dels instruments. Me les va ensenyar fragment per fragment, sense partitures, sempre repetint tot el que ell feia, ja que la comunicació era complicada, perquè ell no parlava anglès i jo no parlava balinès. Sort del seu fill i filla, que de vegades podien fer-me de traductors! Em costava veure què estàvem fent en cada moment, quina era la finalitat de cada instrucció. Fins que no vaig poder parlar amb ell sobre l’estructura, les parts o els instruments de la peça, no aconseguia veure la globalitat de l’ensenyament.

Què vol dir que el gamelan sigui un sol instrument?

Les notes que un toca individualment no tenen sentit si no estan envoltades de tota la resta. És a dir, cada persona toca una part de la melodia –per exemple, alguns toquen les notes parelles i altres les senars–, el què fa impossible que es pugui estudiar sol a casa, a la manera occidental. Cada part necessita de les altres per arribar a tenir una mínima coherència.

Quina relació tens amb el Museu de la Música?

Quan vaig tornar del viatge del 2008 em vaig assabentar que l'ambaixada balinesa havia fet donació d’un gamelan al Museu de la Música. Vaig veure que, a la informació que donava la pàgina web sobre el gamelan, el nom dels diferents instruments no concordava amb la descripció de cadascun. Així que m'hi vaig presentar un dia, proposant d’assessorar-los amb aquesta informació. Ho vaig arreglar i vam quedar que si mai es podia fer alguna activitat amb el gamelan comptarien amb mi.

I amb l'Esmuc?

Un bon dia va venir la professora Sílvia Martínez amb la proposta de fer un taller amb els alumnes de l’Esmuc, perquè poguessin veure i tocar el gamelan del Museu. Era un gamelan gong kebyar, però amb menys de la meitat de peces, i desmesuradament desafinat –no aquesta "desafinació" volguda, pròpia del gamelan, sinó que els desajustaments sobrepassaven els estandarditzats–.

Però ara hi ha un gamelan nou...

El nou director del Museu, Jaume Ayats, amb molt bon criteri va decidir que ja era hora d’adquirir un gamelan, i que estigués a la disposició de la gent. Així que va contactar amb mi perquè l'ajudés a escollir-ne un. Al viatge a Bali ja havia vist tallers de gamelan i havia fet algun contacte, i vam tenir la sort de trobar un gamelan gong kebyar ja construït. Vam decidir que algú hi havia d’anar per supervisar-ne l’estat, i per això vaig tornar cap allà. En veure que estava en perfectes condicions, el van enviar cap a Barcelona en vaixell, va trigar dos mesos.

I tu el fas sonar.

Va arribar just a finals de juliol passat per fer un petit curset que ja estava emparaulat, conjuntament amb el congrés de shakuhachi, perquè la gent del congrés pogués fer també un taller de gamelan. En anar tan bé el curset, va sorgir la idea de fer un grup estable: vam començar al setembre, un parell de cops a la setmana, i el 15 de desembre del 2013 vam fer un concert que va ser tot un èxit. Ara al Museu també hi faig Quin gong, per experimentar el gamelan en família.

Quin és el teu punt de vista sobre el contacte entre la cultura d’occident i la balinesa?

Jo en cap cas considero que hagi estat perjudicial. Gràcies a aquest contacte s’ha pogut portar l’art del gamelan a nivells altíssims. S’han creat institucions musicals professionals per a gamelan. Els músics que hi han estudiat ara són professors que han anat introduint innovacions a l'hora de tocar o compondre, o en el sistema de notació. És una aportació que no ha afectat a la manera de tocar del gamelan. No hi ha composicions transportables a una orquestra, per exemple. No s’ha canviat la manera de fer de Bali, sinó que s’han introduït conceptes com compositor, institucions que el regulin, etc., però el gamelan segueix sonant a gamelan.