15 de novembre. 15h p.m. Tret de sortida per al Barcelona Fiddle Congress. Tres dies replets de música i bones vibracions van omplir l’Esmuc de músics d’arreu i de perfils molt diferents però amb un interès comú: el fiddle.

Deixant de banda la tradició clàssica, professionals i alumnes d’instruments de corda fregada van ser partícips de la confluència de gèneres com el jazz, el tradicional, el funk, el folk, el flamenc i el bluegrass, entre d’altres. Un congrés diferent, si més no, ja que ha estat el primer que s’ha dut a terme amb aquestes característiques en tot Europa. La iniciativa d’Oriol Saña, professor de violí jazz a l’Esmuc, i la col·laboració tant de professors, alumnes, com d’entitats van fer possible aquest punt de trobada per a professionals de tots els àmbits: pedagogs, sonòlegs, musicòlegs, luthiers, intèrprets, compositors...

Amb la participació de més de 200 músics, el congrés proposava activitats per a tots els gustos: ponències, workshops, conferències, concerts i taules rodones amb la presència de figures internacionals destacades dins d’aquest àmbit. Tres dies intensos per endinsar-se una mica més en aquest món tant desconegut per alguns i tant proper i seu per d’altres. La música no hi va faltar en cap moment, ja que pels passadissos de l’Esmuc s’hi van habilitar diferents espais, sota el nom de “Racó Jam”, per tocar i improvisar durant les poques estones lliures del congrés. A més, es va destinar tota una zona de l’Escola a proveïdors, botigues, distribuïdors, tècnics i empreses que no es volien perdre l’esdeveniment.

Hanneke Cassel (violinista) i Mike Block (violoncel·lista) van ser dos dels convidats estrella els quals, a més d’oferir un concert a l’Auditori i diversos workshops, van tancar el congrés amb una classe-concert al Pavelló Esportiu Municipal de Martorell adreçada als alumnes de corda fregada d’escoles de música i conservatoris de Catalunya. Simultàniament, al Museu de la Música es tancava la trobada amb un concert ben diferent: “La fabulosa història del violí de botzina”, a càrrec de Diego Galaz.

Un congrés amb propostes artístiques d’allò més diverses que va deixar els organitzadors i molts dels seus participants a l’expectativa d’una continuïtat i amb ganes de seguir treballant conjuntament per un projecte que tot just acaba d’alçar el vol.