El passat dimecres 4 de desembre es va dur a terme la presentació del llibre 21 peces per acordió diatònic, de Marcel Casellas, junt amb un petit concert del quintet d’acordions diatònics Expira, i seguit d’un escenari obert d’improvisació amb música tradicional. L’esdeveniment, sota el nom de “El vespre de l’acordió”, va tenir lloc a l’Espai Moritz del Born Centre Cultural, dins del cicle de Noves Arrels de l’Esmuc.

A primer toc de vespre va començar el concert d’Expira, un grup format pels alumnes de l’Esmuc Pol Aumedes, Marçal Ramon, Cèlia Vendrell, Pau Vinyoles, i la professora Cati Plana. De forma intercalada amb les cançons, Francesc Marimon va anar presentant el llibre de Casellas, d’on surt bona part del repertori que es va interpretar. Marimon, però, no només es va centrar en el llibre de Casellas. “Com s’aprèn a tocar l’acordió?”, “Com és que hi ha gent que encara el toca?”, “Com és que encara hi ha gent que escriu per acordió?”, van ser algunes de les preguntes que va deixar a l’aire perquè cada un dels que érem allà reflexionéssim sobre aquest instrument i el seu ús actual.

El llibre és un recopilatori de peces que, tot i que inicialment no van ser escrites per aquest instrument, al llarg del temps sí que han estat interpretades per formacions que l’inclouen. L’objectiu del llibre? Difondre aquest repertori, ajuntar gent que el toca per tal de poder passar una bona estona junts... I és que, tot i que el títol fa referència a acordions diatònics, les peces es presenten en una forma de melodia i xifrat, per fer-les accessibles a qualsevol instrument.  A més a més, cada cançó és acompanyada d’un comentari orientatiu escrit per professionals actuals de l’acordió com són Francesc Marimon, Cati Plana, Pere Romaní, Perepau Ximenis i un toc de Carles Belda.

Tot seguit, va tenir lloc l’Escenari obert d’improvisació amb música d’arrel, que anava a càrrec del Grup d’improvisació de la música tradicional de l’Esmuc, i que era obert a tot aquell qui s’animés a sortir a cantar o tocar. Amb qüestions de minuts, sobre l’escenari vam poder veure dos acordions, una gralla, una dolçaina, un contrabaix, un flabiol, un bombo, un tamborí, un fiscorn i –espontàniament– una veu, que van convidar al públic a ballar tot allò que ells tocaven, però aquest va ser tímid i no va respondre. A ritme de masurca, rumba, sardana, ball pla, xotis i d’altres, aquesta formació improvisada va acabar de millorar el que, amb la presentació i concert anterior, ja havia estat un vespre molt agradable.