Heu imaginat mai com sonaven les guitarres del segle XVI en endavant? Xavier Díaz-Latorre, especialista en instruments històrics de corda polsada, ha tingut l’oportunitat de poder fer reviure el so de quatre guitarres de diferents períodes històrics, acompanyat, en algunes interpretacions, del percussionista Pedro Estevan.

Els instruments que s’han utilitzat –guitarra barroca italiana (1700), guitarra barroca "guitarra dels lleons" (1700), guitarra de Josef Pagés (1806) i guitarra d’Antonio de Torres (1859)– són extrets de la col·lecció de les noranta que es troben al Museu de la Música de Barcelona. Les guitarres han estat restaurades pel professional Jaume Bosser, buscant la màxima fidelitat amb el so i els materials originals, per tal que ens continuïn mostrant aquesta evolució de l’instrument fins arribar a la guitarra clàssica actual.

El resultat d’aquest projecte ha estat el disc La guitarra dels lleons, ple de riqueses harmòniques i ressonàncies diferents, que caracteritzen cada un dels instruments i que conviden a l’oient a un viatge imaginari cap a èpoques passades, amb música de compositors d’arreu de la península. El recorregut comença amb dues de les obres de la coneguda Suite española d’Isaac Albéniz: "Asturias i Cádiz, que evoquen aquests dos indrets. Seguidament ens trobem amb quatre peces que formen la Instrucción de músicas sobre la guitarra española, de Gaspar Sanz, un recull de danses que mostren tècniques espectaculars de la guitarra del segle disset. El viatge continua amb dues de les variacions de Ferran Sor, la primera sobre un tema de La flauta màgica, de Mozart, i la segona sobre la melodia de Marlborough. Canviant a aires afroamericans, ens trobem amb dues peces del Còdex Saldívar (Zarambeque i Cumbées) de Santiago de Murcia, amb una gran riquesa creativa i rítmica, i que van ser danses populars al Mèxic del segle XVIII. Finalment, el viatge conclou amb la Mariona del Poema harmónico de Francesc Guerau, un dels compositors i guitarristes més important del segle XVII.

Un conjunt d’onze peces de diferents caràcters i que retraten diferents paisatges dins un mateix disc, amb moments plens d’energia intercalats amb d’altres de total tranquil·litat, i que segurament no deixen indiferent aquell qui l’escolta.

El disc va ser presentat el passat 27 d’octubre a la Sala de Teclats del Museu de la Música de Barcelona (on s’havien dut a terme els enregistraments), dins el VII Cicle de la música del Museu. Díaz-Latorre va aprofitar l’ocasió per tocar en directe dues de les guitarres de les que va fer servir: la guitarra italiana i la guitarra dels lleons, que rep aquest nom pels dibuixos de conills, ocells i lleons que es troben gravats a la tapa superior de l’instrument.