És un fet evident que l'Esmuc, en aquest inici de curs, passa per uns moments difícils. L'estrall de la crisi, que ha anat afectant tots els sectors amb efecte dòmino, ja va començar minvant el pressupost de la institució des del 2009, però ha estat el pressupost del 2013-2014 que ha provocat una forta sotragada en forma de reducció d’un 15% del pressupost general, cosa que dificulta i podria fins i tot fer repensar de nou alguns elements de la dinàmica i de l'estructura funcional del centre. Confiem que les mesures que justifiquen aquest ajust siguin temporals.

Per altra banda però, cal constatar que l'Esmuc passa per un dels seus millors moments en el seu desenvolupament intern i extern. Els indicadors són més que representatius: per sobre de tot hi ha el fet que la seva demanda és i continua essent creixent en totes les especialitats, i els resultats individuals i col·lectius que es van coneixent tenen transcendència de retorn social. L'Esmuc, d'altra banda és reconeguda pel seu model amb projecció internacional, i participa en els principals esdeveniments, té conveni i relacions amb les més importants institucions europees d'ensenyament superior.

En aquests moments l’Esmuc va a velocitat de creuer i és un dels centres que lidera el sector de l'ensenyament musical a tot l’Estat a partir d'elements més que significatius, ja sigui a través de la seva oferta de Màsters (ha estat el primer centre de l’Estat Espanyol a aconseguir la verificació d'un màster oficial, al costat dels que ja es fan amb diverses universitats), l'èxit reconegut de les seves agrupacions (orquestra, big band i conjunts d'antiga, moderna i tradicional) i dels seus estudiants (intèrprets, promotors, pedagogs i musicòlegs) i professors guardonats i reconeguts (com ha estat recentment la concessió del Premi Nacional de Cultura al professor Agustí Fernàndez), de les iniciatives pioneres (programació pròpia al nou centre cultural del Born, experiència pedagògica Tàndem amb l’escola pública del Poble Nou, enregistraments emblemàtics com els de Pau i Victòria, amb la Fundació Pau Casals i la Fundació Victòria dels Àngels, projectes de recerca com el projecte Phoenix participat conjuntament amb la UPF, la Universitat de Linz i el Concert Gebouw d’Amsterdam). També són tota una referència el que s'ha derivat dels 165 projectes finals de grau i màster, el resultat de les pràctiques externes en altres institucions, sense deixar de banda el patrimoni instrumental, el fons de la biblioteca, els Alumni, les col·laboracions amb el Teatre Nacional i museus com el MNAC, MACBA i el Museu de la Música.

Una dita popular diu que comprar barat és comprar dues vegades. Minimitzar l'impacte intern i extern de l'Esmuc suposaria un retrocés que requeriria molts anys d’esforç per tal de recuperar-se. No és la voluntat d'aquesta editorial lloar "les glòries de l'Esmuc”, però sí deixar constància d'uns fets que poden, d'alguna manera, encoratjar la comunitat educativa. La força de l'Esmuc rau en els seus resultats, i cap individu o institució implicats en el seu desenvolupament, malgrat la delicada situació, renunciarà al seu assoliment ni els oferirà a la baixa.