Abans que sonessin els tres primers cops que fan pensar en el destí i la seva força de la mà de Verdi, va sortir primerament Salvador Morera (alumne contrabaixista de primer) a llegir el manifest dels alumnes on es defensaven els tres punts claus de les protestes viscudes durant dues setmanes abans, i després Sofía Martínez (professora de percepció auditiva) a donar certes claus per activar l'escolta –encara que no gaires, degut al poc temps que se li donava i als diversos temes que havia de tractar. Ja finalment, i després d'alguns minuts d'expectació, va sortir el director i s'obrí el concert amb dues obertures: La forza del destino de Verdi, i Pax Haganum, de Joan Albert Amargós. L'obra que el va tancar va ser el Concert de clarinet número 1 de Weber, amb Àngel Belda com a protagonista, graduat de l'Escola el curs passat. Cal subratllar la seva manera de remarcar els moments dramàtics del primer moviment, així com l'humor del rondó que acaba l'obra. També cal remarcar la propina, res més lluny que una coseta extra; l'Oblivion de Piazzolla va ser l'obra que, dedicada al seu pare mort fa poc, va fer aixecar el públic de la cadira en acabar la peça (amb més d'un amb llàgrimes als ulls).

La segona part va ser sencera per a Wagner, celebrant el bicentenari del seu naixement –perquè, com tots sabem, va néixer el 1813. Començant amb la Cavalcada de les valquíries –potser una mica lentes per ser una cavalcada–, amb una extraordinària plantilla de músics –fruit del caràcter simpàtic del director, que gairebé a tothom que passava a veure els assajos d'aquesta peça els va dir que pugessin a l'escenari–, seguida del Preludi del Tristany i Isolda i de parts del final de la tetralogia de L'anell dels Nibelungs: el passeig de Sigfrid pel Rin i després la mort dels dos protagonistes, amb la marxa fúnebre de Sigfrid i la immolació de Brunilda, quan entra cavalcant a la pira. Una altra obra de Wagner, l’obertura de Rienzi, va servir com a propina per tancar el concert.

Aquesta activitat dels Grans Conjunts feta el passat 21 de juny (Dia Internacional de la Música, per cert) a la Sala 1 de L'Auditori, forma part d'una assignatura i es fa un cop al final de cada quadrimestre. Aquest vegada han vingut Dylan Colray com a director assistent (amb qui s'ha treballat els primers tres dies de tutti), i George Pehlivanian com a director principal. La seva batuta i el seu caràcter deixaran bon record a l'Escola. Aquest concert també ha servit per al projecte Phenicx: a través d'una càmera situada davant del director i que enregistra els seus moviments, es vol arribar a crear un model matemàtic que relacioni la gestualitat del director amb l'expressivitat amb què correspon l'orquestra.