La formació orquestral és un aprenentatge clau per al futur professional dels nostres alumnes. És evident que, en la interpretació instrumental, l’espai per solistes està reservat a una minoria que reuneix, no només unes aptituds tècniques i musicals excel·lents, sinó també altres característiques personals. Fins i tot la sort o l’oportunitat hi poden tenir un rol. Per tant, la realitat ens mostra que només els millors alumnes podran accedir a les poques places d’orquestres que surten al panorama professional. Les proves d’accés són molt competitives, i només els més ben formats –individualment i en la pràctica d’orquestra– poden superar-les, de la mateixa manera que només els més aptes en l’actitud col·lectiva poden sobreviure al període en què són posats a prova dins l’orquestra.

Tots aquests aspectes són responsabilitat de l’escola, com ho és també crear mentalitats positives en el treball orquestral. Des de l’escola es pot inculcar que l’orquestra és una formació secundària, on no és greu faltar o, fins i tot, que pot ser una pràctica nociva per a la formació instrumental individual (!!!), o bé es pot prestigiar aquesta especialitat, destacant el fet que reuneix la millor música mai escrita, amb passatges exigents individualment i dignes de ser preparats a consciència, i que la pràctica col·lectiva implica determinats aspectes actitudinals i personals. Només això pot prevenir la frustració d’acabar dedicant la vida professional a una activitat considerada menor, amb la seva conseqüent desgana i ineficàcia. Tenim la responsabilitat de crear músics d’orquestra orgullosos de la seva tasca i amb una formació musical i personal que els permeti gaudir d’una vida professional feliç i fructífera.

Per tot això, és clar que l’oferta de dos encontres intensius anuals és insuficient (encara més per molts instrumentistes de vent que no poden tocar en tots els encontres), i només acomplia l’expedient del pla antic. D’altra banda, un format intensiu d’encontre, com el dels Grans Conjunts i el que practiquen les orquestres de joves (JONDE, JONC...) acostuma a donar un bon rendiment musical de cara al concert, però poc té a veure amb la pràctica regular i la rutina de la vida orquestral professional. És per això que, en el nou pla d’estudis, a més dels Grans Conjunts, estem implementant una estructura de formació orquestral amb pràctica regular. Aquesta formació comença durant els cursos de 1r i 2n amb la pràctica setmanal del repertori d’orquestra simfònica, on fem lectures de diverses èpoques i estils, amb preferència pel gran format, i convidant diversos professors de l’escola en la direcció; segueix amb el Taller d’orquestra clàssica, que reuneix els alumnes de 3r curs de Clàssica i contemporània, a més d’estudiants d’Antiga preparats per Lorenzo Coppola; i finalment, amb la Camerata Casals i el Conjunt Contemporani a 4t curs, a més d’altres projectes. Aquesta estructura ens garanteix una pràctica orquestral regular que abasta molts formats i repertoris, així com diverses maneres d’aproximar-s’hi. Naturalment, seguim amb els Grans Conjunts d’Orquestra Simfònica i Banda, sota la direcció de prestigiosos directors convidats, i que culminen amb la projecció exterior d’uns grans concerts públics. Cal destacar les darreres col·laboracions amb els grups professionals de referència com l’OBC i la Banda Municipal de Barcelona, que permeten als alumnes veure el seu propi futur al costat del mateix faristol.

I encara cal mencionar la nova iniciativa de l’Orquestra Alumni, amb la qual l’escola ofereix la possibilitat als graduats d’un contracte de pràctiques per tal de cobrir les necessitats orquestrals professionals del centre. I que, per tant, vol fer d’enllaç en aquest període pre-professional. El repte és gran, complex, i sobretot, requereix de la implicació de tot el col·lectiu educatiu del centre. Som-hi!