Gerard Pastor, graduat en piano i acabant actualment l'especialitat de direcció d'orquestra a l’Esmuc, ha guanyat el premi de la segona edició del certamen d’àmbit internacional “Vicente Ruiz Monrabal”, amb l’obra La última noche azteca, que organitza la Confederació Espanyola de Societats Musicals.

Quines facilitats t’han proporcionat els anys d’estudis a l’Esmuc?

Els estudis a l’Esmuc m’han servit per a conèixer molts professors. Molts més professors i de qualitat que en un altre centre no hauria conegut i que han estat molt influents per a mi, com és el cas de Jordi Mora, en la carrera de director. Les pràctiques de l’Esmuc també han estat molt bé. Evidentment sempre es vol més, però considero l’Esmuc dels millors centres reglats d’Europa per a estudiar direcció i així ho recomano quan algú em demana consell.

I quines dificultats?

A vegades he tingut una sensació de desorientació en el pla d’estudis. He cursat moltes assignatures i de diversos àmbits però no he trobat sovint la connexió entre elles necessària per tenir clar quin és el rumb d’aprenentatge que estàs seguint.

Què recomanes als estudiants actuals de composició?

Recomano que s’adonin de la importància del llenguatge tonal. I que dels professors es quedin amb la tècnica, no amb l’estètica, a no ser que se la sentin com a seva. Quan domines el llenguatge i el connectes amb la teva essència és quan realment pots ser lliure. Recomano que no busquin desesperadament allò que els fa únics, és a dir una originalitat en sí mateixa, sense cap altre atribut. Crear un estil únic i original que els faci únics ja fluirà, perquè cadascú de nosaltres som únics, i només amb sinceritat aquesta unicitat es plasmarà a les seves composicions. Experimentar, aprendre tècniques i estils és positiu; però finalment un ha de descobrir aquell llenguatge en què un se sent plenament identificat a nivell emocional i que no té res a veure amb una decisió intel·lectual.

Quina ha estat la decisió més difícil en el teu camí?

Deixar el piano com a intèrpret. Vaig començar la música amb 4 anys, i fer piano ha estat sempre un objectiu, per això costa renunciar-hi. Però he trobat la direcció i la composició, que m’omplen més. Actualment estic iniciant-me com a empresari musical, que també m’està resultant estimulant i gratificant. La meva inversió de temps i rendiment és molt millor que quan la dedicava al piano. Amb el piano no em sento lliure ni segur; en canvi amb qualsevol de les altres facetes esmentades sí. Estic tranquil d’haver fet aquest canvi perquè no m’ha desvinculat de la interpretació.

Enhorabona pel premi “Vicente Ruiz Monrabal”! Explica’ns-el.

Gràcies. És un premi que reafirma coses que ja he dit. Aquest premi valora un treball més enllà de l’estètica de l’avantguarda dels darrers anys. I, si no és un fet aïllat, podria suposar un canvi de paradigma en la música contemporània, que fa molts anys que considero necessari. Considero que es necessita una mena de nou renaixement. A part d’aquest, jo només havia guanyat premis de música per a cobla i cinematogràfics, com la nominació als premis Ariel de la música del documental "La maleta mexicana", perquè són dos llocs on el meu llenguatge, de manera natural, encaixa més.

Com defineixes el teu estil?

No puc definir el meu estil. Potser diria que és un estil sincer amb mi mateix, escric el que realment sento. És clar que, com tothom, també puc tenir influències: Joaquim Serra (en l’àmbit de la cobla); Claude Debussy (quan escric per a piano); Revueltas o Márquez (quan escric per a Banda), Eliot Goldenthal (en la música per a cinema) o Brad Mehldau (en el món del jazz), entre altres.

Per tant, un cert eclecticisme...

Depenent del dia, puc fer una sardana, un tema de jazz, un concert per piano clàssic o música de reminiscències sahrauís per a una pel·lícula (com va ser el cas de Hammada).

Per a què apostes en el teu futur?

Aposto per unir tots els mons que m’agraden: composició, direcció i promoció musical en la meva empresa, Furius Music, dins el Grup Pastor Serveis Musicals, que pretén fer un pas innovador en la música per a cinema i en els audiovisuals.Furius Music està agermanada amb empreses del món cinematogràfic que preparen una possible revolució necessària al sector, com a conseqüència de la crisi, en la manera de produir cinema. Al 2014 sortirà a la llum el resultat d’aquesta primera inversió amb la pel·lícula Barcelona 1714.

També ets intèrpret i director. Com ho compagines?

El piano queda com a vehicle inseparable, però en la intimitat. Ho compagino amb un planning ben programat a curt, mitjà i llarg termini i fent intensius per dies o setmanes, segons l’activitat.