El 2012 va ser l'Any de la Neurociència, disciplina que advoca per "un estudi de l'estructura i el funcionament del cervell com a base per conèixer l'experiència i el comportament humà". Amb aquest pretext neix a la Universitat de Barcelona el projecte NeuroUB, que pretén unir Neurociència, Música i Art, i té com a objectiu fomentar l'interès social per les neurociències. 

Una de les tres propostes és la dels Neuroconcerts, en què s'intenta mostrar al públic els processos cerebrals que s'activen en realitzar activitats relacionades amb allò musical, com la improvisació, la composició, la memòria musical, en el ball, etc, mitjançant un neurocientífic (proporcionat per la UB i finançat per la FECYT, el Ministeri d'Economia i Competitivitat i per la Secretaria d'Universitats i Recerca del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat), un expert en música (proporcionat per l'Esmuc com a col·laborador) i un moderador, diferents en cada sessió. Els primers, els neurocientífics, ofereixen els coneixements tècnics del funcionament del sistema auditiu a l'hora de processar sons, la logística i el projecte aprovat pel Ministeri, i els segons, els músics, aporten termes musicals i científics a les explicacions, gràcies als coneixements en percepció auditiva musical, llenguatge musical i interpretació, com bé aclareix un dels professors de l'Esmuc, Sofia Martínez Villar, experta en ambdós àmbits. Tot això amb grups de músics la presència dels quals és fonamental, ja que ajuden a posar en joc tot el que es va dient, ja sigui amb exercicis en què també intervé el públic, o amb interpretacions que formen part de les explicacions. 

Cal tenir en compte que la finalitat del projecte és divulgativa, ja que la neurociència i la música, que provenen d'àmbits epistèmics totalment diferents, no fa gaire que es donen la mà. Són en total nou sessions, de les quals tres ja s'han realitzat en els dies 4, 11 i 17 d'abril. En elles ja s'ha pogut observar que la moderna neurologia està basada en la cartografia de l'activitat cerebral cada vegada amb tecnologia més puntera, i que també es pot exercir un punt de vista crític cap aquesta a través de les humanitats, com li va agrair la moderadora a Rubén López Cano pel seu punt de vista "diplomàtic i humanístic". 

El format és pràcticament el mateix, però les diverses temàtiques i els diferents professionals van oferint matisos personals per la seva pròpia concepció de l'activitat en les diferents sessions: participació musical del públic, diàleg directe amb els músics, preguntes en acabar l'activitat ... Va ser gràcies a aquestes preguntes formulades al final de la primera sessió que em vaig adonar de l'interès popular en ambdós àmbits (el científic i el musical), i de la veritable necessitat de diàleg entre diferents camps, que de cara al futur ajudin a millorar aquest tipus de propostes fent-les igual de divulgatives, però més interdisciplinaris. Un veritable treball "a quatre mans".