Els alumnes de l'Escola Superior de Música de Catalunya van tenir l'oportunitat d'assistir al curs de la prestigiosa compositora russa Sofia Gubaidulina. El dilluns 11 de març (de 16 a 19h, a l'aula 351) i el dimarts 12 (de 10 a 12,30h, a l'aula 346) van ser els dies triats per a les dues classes magistrals del curs de composició, en paral·lel al concert amb obres seves que L’Auditori havia programat. Així, el Departament de Teoria, Composició i Direcció de l'Esmuc va poder aprofitar el cicle “Compositors a Barcelona” que organitza el grup resident a l’Auditori, BCN216, on solen convidar compositors de talla internacional.

Uns seixanta assistents aproximadament, entre alumnes i professors, van poder gaudir de la presència de Sofia Gubaidulina en la segona classe magistral, oberta al públic general, iniciada amb l'audició de l'obra Fachwerk. Creada l'any 2007, la composició és un concert per bayan, percussió i orquestra de cordes, i va ser estrenada pels Trondheim Soloists. Entre els 35 i 40 minuts de durada, els assistents van poder veure i viure l'escolta activa de la seva creadora en i amb tots els sentits. Una obra en la qual l'acordió cromàtic de botons o bayan se centra en masses acordals intenses, agressives i dinàmiques enmig d'una textura vertical; l'orquestra dibuixa constants glissandi; s'evidencia la importància del silenci i de l'ús de les campanes; i tot s'organitza per tal d'arribar a configurar un final basat en un crescendo espectacular.

Després dels aplaudiments per a una de les compositores contemporànies més citades del nostre segle i per a la seva obra, la protagonista va començar a explicar el significat de Fachwerk. Basada en el popular estil arquitectònic d'Alemanya i Anglaterra, les característiques estructures de fusta que embelleixen l'edifici amb diferents figures -en funció de les variants de l'estil- prenen un sentit estètic més profund, segons la creadora, de tal manera que els detalls sense importància són els que s'usen en la composició per a convertir-los en grans. I és el bayan l'únic instrument que li permet construir aquesta idea, on l'harmonia vertical i la melodia horitzontal formen com una estructura plena de vida. Gubaidulina entén que cada acord té un so melòdic i que aquest significat místic compost té sentit en funció de com és l'instrument. Justament, l'acordió reuneix aquestes característiques i el seu so simula molt bé l'interior de les persones: vibra, es mou, amb o sense problemes. Per això, el coral està dins de l'ànima de l'instrument.

Acabada la seva explicació sobre Fachwerk, i malgrat la dificultat en la traducció, es va obrir el torn de preguntes. Escoltem la seva veu?

"Fachwerk: les variacions de l'estil arquitectònic són a la base de la composició (...) Major i menor vénen de la sèrie sèrie d'harmònics: provenen de la naturalesa (...) Les harmonies de la tonalitat permeten entrar-ne i sortir-ne, són com la casa base...”

També va aparèixer el profund sentiment religiós de la compositora, vinculat a força de la intuïció:

Religió: no hi ha paraules per explicar-ho, els sentiments religiosos són diferents dels sentiments normals, i parlar-ne massa en fa perdre el sentit, perquè no es pot acostar-s’hi amb la raó. El nostre segle ha produït una dicotomia entre l’intel·lecte i la intuïció. La part intel·lectual ha tingut molt pes, i a l'art del segle XXI li cal molta intuïció. El progrés té un preu, es paga amb l’energia de l’ànima. Perquè la intuïció és una cosa molt intensa, enèrgica. L'energia de la meva intuïció és el que té més importància: és la fantasia (...) L'intel·lecte agafa l'energia de l’ànima i del subconscient (...)

En aquest sentit, va explicar com va viure l’encàrrec de la Internationale Bachakademie Stuttgart d'escriure una peça per al projecte "Passion 2000", per celebrar les passions de Johann Sebastian Bach. La seva Johannes-Passion usa instruments i veus, però no pas la tradició ortodoxa russa, de manera que se li va crear un conflicte com a compositora i com a creient. Va haver de consultar els seus escrúpols de consciència amb un ermità, que va acabar tranquil·litzant-la. Tot i això, “sé que en compondre he fet alguna cosa no correcta, alguna cosa en contra de l'ortodòxia.”

També va explicar com acabava de definir les obres junt amb els intèrprets, després d’un assaig on se’n revisen alguns aspectes, sobretot de tempo. Abans hi havia estat més reticent, a aquesta mena de canvis. És “una guerra necessària entre intel·lecte i intuïció: quan hi ha pau, l'obra està acabada."

Però el testimoni de la compositora russa-tàtara de 82 anys no va finalitzar aquí. El mateix dimarts 12 de març de 2013 a les 20,30h va tenir lloc el concert monogràfic sobre Sofia Gubaidulina a la Sala 2 de L'Auditori, a càrrec de BCN 216 i d'Iñaki Alberdi, professor d'acordió de l'Esmuc i que també va acompanyar la protagonista durant les sessions de composició.

De les obres interpretades en aquell vespre, cal destacar especialment tres de les quatre composicions: In Croce, pels glissandi i els harmònics del violoncel i els efectes dinàmics i espectacularment organístics de l'acordió; amb Kadenza, el públic va poder sentir la respiració i l'aire de l'ànima de l'acordió d'Iñaki Alberdi, i Seven Words va ser la composició on, junt amb les virtuoses cadenzas d'acordió i violoncel, l'orquestra de cordes Camerata 432 lluí per les sonoritats fosques dels harmònics cristal·lins, il·luminà el moment de La Resurrecció i compactà la força de l'uníson.

Així doncs, les sessions del curs de composició i l'espectacular concert sobre les obres de Sofia Gubaidulina ens faran recordar-la com una de les compositores més emblemàtiques de la segona meitat del segle XX.