Vist des de fora, van ser tres dies de tancament en sales fredes, d'estar durant hores de peu al voltant de llibres, de passar les nostres vacances ficats en aquests llocs d'on la gent amb exàmens no vol més que sortir. Però dins, va suposar l'obertura a una realitat que, encara que constitueix les fonts primàries del nostre material d'investigació. En petit comitè (dues alumnes de musicologia, dos del Màster d'Antiga, algun convidat i el professor) vam fer els dies 4, 5 i 6 de febrer aquesta peculiar activitat organitzada pel Departament de Musicologia de l'Esmuc i impulsada pel professor de Codicologia, Juan Carlos Asensio. La ruta va  començar a la Biblioteca Histórica Complutense "Marqués de Valdecilla": al seu taller de restauració ens van ensenyar com de costós és, en ocasions, recuperar un llibre danyat per multitud de factors; com es recomponia quelcom que, fruit de la humitat i del temps, sembla a primera vista una pilota de cuir vell. La visita va incloure també una interessant mostra de documents manuscrits, incunables i impresos de la biblioteca. Aquell mateix dia vam visitar la Biblioteca Histórica Municipal de Madrid, on vam poder consultar algunes partitures provinents dels teatres de la Cruz i del Príncipe, que, d’estudiar-les, ens permetrien conèixer més la vida musical de la societat d'aquella època. El dimarts dia 5 vam visitar la Sala Barbieri de la Biblioteca Nacional d'Espanya, amb els seus interessants fons, les seves tasques de catalogació, amb cantorals de cant pla de grans dimensions, i la biblioteca de la Real Academia Española a la tarda, no especialitzada en música, però amb interessants fons en el seu haver, com la primera edició de la Historia de la música española de Soriano Fuertes,  que vam poder tenir entre les mans. El 6, dimecres, la visita va concloure a la biblioteca del monestir de San Lorenzo del Escorial, amb una mostra dels fons d'una institució encara ben viva. Vam poder veure, entre els seus documents, partitures del puny i lletra del pare Antoni Soler, així com la seva tomba. També aprofitàrem per visitar in situ el cor i la basílica, la cripta real, el seient al cor en què Felip II resava i al qual arribava a través d'una porta secreta, les privilegiades vistes al poble des de l'exterior de la part més alta del monestir, els llocs on vam poder imaginar la interpretació de la música conservada en els seus arxius.

La recompensa va ser recíproca: a nosaltres ens va permetre veure de primera mà aquells documents, imprescindibles per a la investigació, però dels quals només podem tenir constància la majoria de les vegades a través de fotocòpies. I a ells, a les institucions, els va permetre veure que hi ha un veritable interès en l'esforç que estan fent. Esforç que comprèn l'adquisició, la restauració, l'ordenació i la conservació d'aquests llibres, i que ens permeten seguir gaudint de totes aquestes joies històriques.

Vam acabar l'excursió el mateix dimecres, en un viatge en rodalies direcció Escorial-Puerta del Sol, ja fosc, entre comentaris de consideració cap a totes les persones que ens havien atès, d'admiració i respecte cap a qui, sense ells, la visita no hauria estat possible. I entre algun silenci, el record per la meva part d'un dels llibres que ens van ensenyar a la primera biblioteca, el Liber Chronicarum de Schedel, en què es narraven les set grans edats de la història, sent la primera edat la creació del món i la setena, l'última, el Judici final. L'interessant era a la sisena, la que comprenia des del naixement de Crist fins a l'any de la impressió del llibre, però amb una curiositat al final: hi havia pàgines en blanc que així va deixar l'autor perquè els que el succeïssin poguessin seguir continuant aquesta Història. I és aquí on anava la meva imaginació, vers aquestes pàgines en blanc que, dia a dia, professors com Juan Carlos Asensio, amb la seva professionalitat i competència, ens ajuden a completar, per mitjà dels coneixements que ens ajuden a adquirir i que, d'una manera o una altra, ens ajuden a escriure la història. La de cadascun de nosaltres.