El passat dimecres 30 de gener, a les set de la tarda, va tenir lloc a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori, el concert de Grans Conjunts de la Big Band del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Esmuc. La direcció va anar a càrrec de Joan Díaz, i va ser el resultat de deu dies de treball amb els alumnes de l’Esmuc.

En el concert es va fer un recorregut per alguns dels temes més representatius del pianista i compositor Bill Evans, arranjats pel mateix Joan Díaz, i també es va presentar el tema En blanco, que el director va compondre el 2004. A més, Díaz va enregistrar un disc, We sing Bill Evans, també a partir de temes seus, amb el qual va guanyar el 2008 el premi de la crítica de la revista Jaç al millor àlbum.

La formació de la Big Band fou excepcional, ja que incloïa instruments tradicionals catalans: dos tibles i dues tenores. També destacava la participació d’una harmònica dins la Big Band. Els músics foren: al saxo alt, Javier Campos i Irene Reig; al saxo tenor, Claudio Marrero i Josep Contreras; al saxo baríton, Pere Miró; a la trompeta, Bruno Calvo, Miquel Rojo, Martí Ibáñez i Jairo Cabrera; al trombó, Vladimir Peña, Miguel García i Alba Pujals; al trombó baix, Carlos Márquez; al tible, Manel Jacket i Roger Cucurella; a la tenora, Jordi Guixé i Conrad Dalmau; a l’harmònica, Joaquín Rubio; a la guitarra, Diego Valenzuela; al piano, Oriol Pidelaserra; al contrabaix, Alejandro Tamayo; a la bateria, Aleix Bou, Daniel González; a la percussió, Yehosuá Escobedo.

Els temes de Bill Evans que es van anar succeint foren Waltz for Debby, Time remembered, Very early, In April, Displacement, Walking up, Turn out the stars, Waltz for Debby 1.0. En el fons de l’escenari es projectaren en una pantalla colors taronges, liles, roses i blaus, que creaven una atmosfera d’ambient d’oci, molt allunyat de la serietat d’un auditori (alguns nens que ballaven entre el públic ho evidenciaven). La interacció entre els músics i el públic va anar in crescendo, sobretot en el setè tema, Walking up, en què els solos dels músics feien xiular i cridar al públic emocionat.

Se seguia la dinàmica d’alternar solos de cada músic (menys dels instruments tradicionals catalans), amb tuttis. Quan hi havia solos, Joan Díaz se separava del centre de l’escenari, deixant de dirigir, per mostrar el protagonisme dels intèrprets. El director parlà en dos moments: just abans del cinquè tema, En blanco, i abans de l’últim tema, Waltz for Debby 1.0. En la primera intervenció explicà breument el treball que havien estat fent els deu últims dies, de quant s’havia enriquit la seva relació amb els alumnes amb aquest treball. També presentà el repertori i la idea d’aquest i, finalment, explicà el seu tema original, que va dedicar a Dani Pérez. En l’última intervenció va presentar tots els músics i l’últim tema.