Els primers del mes van portar a l’Auditori una mostra del resultat  de la unió de dues orquestres de la ciutat, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, amb seu a l’Auditori des de 1999, i l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc, que per segona vegada col·laboren juntes dins la temporada de l’OBC, realitzant tres concerts de l’1 al 3 de febrer. L’OBC, fundada el 1944 per Eduard Toldrà i actualment dirigida per Pablo González, va oferir un viatge per la música francesa del començament del segle XX, amb obres de Gabriel Fauré (1845–1924) i Francis Poulenc (1899–1963) a la primera part. A la segona meitat del concert s’hi va afegir l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc, una de les formacions estables en el marc dels Grans Conjunts que l’Escola ha generat per fer visible la seva activitat acadèmica instrumental, en un període de treball que es desenvolupa entre semestres. La Simfònica de l’Esmuc ha estat dirigida per Salvador Mas, Jaime Martín, Enrique Mazzola, Patrick Cohën-Akenine, Lutz Köhler o Jordi Mora, entre d’altres.

A la primera part, després de la suite Masques et bergamasques de Fauré, es va afegir a l’escenari el Nexus Piano Duo, Mireia Fornells i Joan Miquel Hernández, que va interpretar el Concert per a dos pianos i orquestra en re menor de Francis Poulenc. En acabar, el duo va oferir un bis, un divertiment de Montsalvatge, en la cloenda el centenari del compositor.

Després d’una llarga pausa, l’escenari de l’Auditori a vessar de músics acollia les dues orquestres, dirigides per Antoni Ros Marbà, qui del 1967 a 1978 i de 1981 a 1986 havia estat director titular de l’OBC, així com també de l’Orquestra de RTVE, a més de ser director musical de l’Orquesta Nacional de España, de la Nederlands Kamer Orkest i de la Filharmonía de Galícia. Especialment reconegut dins l’univers de Mozart, Strauss i altres compositors del segle XX, ha estat aclamat en la major part dels projectes operístics que ha dirigit, i en l’àmbit simfònic ha aconseguit notables èxits arreu d’Europa, els Estats Units i el Japó, destacant el seu debut amb la Filharmònica de Berlín el 1978, convidat per Herbert von Karajan.

En l’actuació conjunta, les orquestres van interpretar les Impressions Camperoles de Joaquim Serra (1907–1957), un compositor que va destacar dins el repertori sardanístic, però que també va aconseguir fer-se un lloc en el simfònic. De fet, aquesta obra va ser escrita primer per a cobla i després va ser adaptada per a orquestra simfònica pel mateix compositor. Deixeble de Lluís Millet i Enric Morera, Joaquim Serra reflecteix en la seva obra els paisatges de la música catalana, amb una orquestració afrancesada, i segurament és per aquest motiu que se’l va acollir en un concert que presenta obres de compositors francesos, que sovint devien ser part de la seva inspiració. Així doncs, la darrera obra del concert va ser la Segona Suite del ballet Daphnis et Chloé de Maurice Ravel (1875–1937), música d'harmonies exuberants i moments apassionats, de la mateixa manera que ho va ser la interpretació de les orquestres.

Un dels tres concerts conjunts de l'OBC i la simfònica de l'Esmuc. Foto: May Zircus