Un assaig com a pretext, i com a fi, un diàleg obert. El Murtra Ensemble celebrà el seu cinquè aniversari amb un concert a l'Auditori Can Roig i Torres, a Santa Coloma de Gramenet, el lloc habitual on desenvolupen els seus projectes. Un dels seus objectius és el d'apropar la seva tasca, allò al que dediquen la seva vida, als músics que estan començant, i ho van fer convertint la sala d'orquestra i la de cor de l'Esmuc els dies 21 i 22 de novembre en un lloc d'assaig compartit per intèrprets, compositors i estudiants.

La primera obra en passar-se durant la primera sessió d'assaig va ser Divertimento 2002, de Jordi Cervelló. S'hi van anar polint els últims detalls d'aquell encàrrec per a l'OBC que després es va transcriure per a petita orquestra, el que llavors assajava el Murtra Ensemble. L'obra de Pau Sandaran, el més jove dels compositors, era L’ocell blau, un vals, en principi per a quartet de cordes i veu, basat en un text escrit pel seu pare.

L'endemà li va tocar el torn al Trio Atlàntic de Joan Albert Amargós, per a clarinet, violí i piano, escrit expressament per a  músics de l'Orquestra de Bordeus. Per últim, escoltàrem la passada Migrança, obra programàtica de Miquel Roger. I és que el fet que un altre dels seus objectius sigui el de "la difusió de la música catalana, entesa dins del marc de la música clàssica dels segles XX i XIX" fou el que ens va permetre veure les quatre obres sota les explicacions, aclariments, comentaris i justificacions dels seus propis compositors, exemples vius de la cultura musical catalana escollits per a l'ocasió, segons el violinista de l'Ensemble Joan Orpella, "per la seva amplitud tant des del punt de vista generacional com idiomàtic".

"Hem quedat que podia parlar, no?", va dir Jordi Cervelló en acabar la passada de la seva obra. I aprofitant la veritable oportunitat que suposa un diàleg directe entre compositors, intèrprets i públic (cosa gairebé impossible en el món en què ens movem i per la música que toquem) vam poder saber el perquè de la broma amb flauta d'èmbol en l'últim moviment de la seva obra (flauta que hagués estat substituïda per una estridència nasal si algú, a més del propi Cervelló, tingués habilitat per fer-la). També vam poder escoltar la història d'aquest ocell caucàsic que emigra cap a Viena i parla amb el Danubi, tot coneixent-se a si mateix (un rerefons autobiogràfic que Pau Sandaran narra amb la seva obra), els elements de caràcter popular tant rítmics com d'ornamentació que hi ha en l'obra d'Amargós, i també l'important que és per a ell, en escoltar una obra, saber l'objectiu del compositor, el que l'autor vol dir, ja que com va afirmar Miquel Roger, "en el món de la composició l'important és que allò que penses es transmeti", i així vam poder comprovar la reflexió que ell fa entorn del procés de coneixement en la seva obra que ell qualifica com a narrativa.

"Què tens al cap, Amargós, quan compons?" va preguntar la violoncelista. I és que també vam poder adonar-nos de les inquietuds dels integrants de l'Ensemble (alguns d'ells encara estudiants de l'escola). Preguntes com quina és la rellevància que té el públic per a ells a l'hora d'escriure, quina és la inspiració a l'hora de pensar les composicions, van ser dirigides cap als compositors ja consagrats, i també van fer consells cap als alumnes, als quals recomanaven una escriptura orgànica quant a l'instrument, per tal que els instrumentistes també puguin gaudir tocant.

De "productiva i relaxada" Pep Borràs va qualificar la vetllada en què, a través de la conversa entre les tres parts, es va ajudar a endinsar-nos en les obres, a poder comprendre-les de manera molt enriquidora per als alumnes, sota els punts de vista d'intèrprets i compositors, cosa que hauríem d'aprofitar perquè es dóna molt poques vegades en el nostre dia a dia.
L'ocasió es repetirà el 11 de gener amb la masterclass que hi haurà per l'estrena de l'obra per a percussió i orquestra que ha compost Joan Guinjoan, amb l'Orquesta de Cadaqués sota la batuta, i amb Miquel Bernat com a solista.