El passat dimarts 13 de novembre, va tenir lloc a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona el concert Contrapunt: Viena / Nova York. Kennedy Moretti, Jonathan Brown, Abel i Arnau Tomàs Realp varen interpretar obres de Beethoven, Schubert i Brahms (segle XIX vienès), Morton Feldman i John Cage (segle XX novaiorquès).

Aquest concert va ser encarregat per l’Esmuc, com explica Moretti: “Jordi Camell em va convidar dient-me que tenia carta blanca per organitzar el programa que em vingués de gust. Com que, a més de ser molt amic dels tres músics amb qui vaig tocar, els tinc moltíssima admiració com a professionals, els vaig invitar a fer el concert amb mi, i ho van acceptar”. A les 19:00, i amb la sala mig plena, Abel Tomàs i Kennedy Moretti iniciaren el concert amb la Sonata en fa major per a violí i piano, op. 24 “Primavera” de Beethoven. Abel Tomàs, sense mirar la partitura, interactuà amb el pianista i amb el públic. El seu cos transmetia tota l’energia, i el so del seu violí transportava a diferents atmosferes.

Quan es va acabar la sonata, la sala s’omplí del tot. Jonathan Brown entrà amb la seva viola per interpretar, juntament amb Kennedy Moretti, The viola in my life, de Morton Feldman, i la Sonata en la menor per a arpeggione i piano (versió per a viola i piano), de Franz Schubert. Jonathan apunta que són dues peces molt importants per a ell i per al repertori de la viola. La Sonata Arpeggione de Schubert capta moltes qualitats de la Viena del XIX: música íntima, basada en les seves cançons, en la poesia, una veu subjectiva. En canvi, Feldman capta el moment de Nova York després de la Segona Guerra Mundial quan tot es posava en dubte: tonalitat, mètrica, melodia i retòrica. Les dues peces foren enllaçades, sense notable pausa ni aplaudiments, fet que desconcertà el públic. Jonathan Brown explicà que aquest enllaç es va fer perquè varen pensar que el moviment de Viola in My Life podria il·luminar l’Arpeggione d’una manera única, perquè “a pesar de les seves diferències òbvies, són dos compositors que canvien la nostra percepció del temps i silenci, i la capacitat de reduir al mínim el so (òbviament, Feldman fou molt més radical en aquest sentit.”

Seguidament, Kennedy Moretti va interpretar In a Landscape de John Cage. Va preferir tocar-la amb poquíssima llum (sols un tènue focus l’il·luminava, la resta estava a les fosques), per tal de facilitat la concentració dels oients.

Arnau Tomàs va posar final al magnífic concert, amb la Sonata en mi menor per a violoncel i piano, op.38 de Johannes Brahms. Els músics asseguren haver-se sentit molt agraïts de presentar aquesta música a un públic ple d’alumnes de l’Esmuc; i aquest públic assegura haver estat partícip d’una vetllada inoblidable.