La crítica considera Joan Asensio com un dels joves guitarristes flamencos que destaquen a la ciutat de Barcelona. Ha estat alumne de Manolo Sanlúcar i Manuel Granados i és deixeble de Manolo Franco, Niño de Pura, Paco Serrano i Manuel Cera. Va fer el Grau Superior al Conservatori Rafael Orozco de Còrdova i és el primer català llicenciat en guitarra flamenca. Actualment és professor de l’ESMUC, on imparteix les assignatures de Conjunt flamenco i d’Improvisació i/o acompanyament del flamenco. Durant el curs passat va ser un element fonamental per tirar endavant els quatre concerts del cicle “Savia nueva” que van protagonitzar els estudiants de flamenco de l’ESMUC a la sala El Molino –Poco ruído y mucho duende– que apadrinava la cantaora Mayte Martín.

Com es va produir la col·laboració de l’ESMUC amb Mayte Martín i El Molino?

Des del departament de Música tradicional de l’ESMUC teníem la idea de tirar endavant algun projecte de concerts per mostrar els avanços que els estudiants de flamenco de l’Escola han fet durant els darrers anys. Després d’un contacte previ del servei de Comunicació amb la Mayte Martín vam poder reunir-nos amb ella per tractar d’incorporar els nostres estudiants al cicle que dirigia a El Molino. Em va sorprendre molt veure que la Mayte estava molt animada i entusiasmada amb la idea de poder ajudar els joves per disposar d’un espai on poder interactuar amb el públic.

La tasca de coordinació ha estat complicada? Quins han estat els moments més difícils?

La tasca de coordinació ha estat un plaer i gens complicada. Potser a l’hora de muntar el repertori s’havien d’ordenar les aparicions amb coherència per repartir els diferents estils i pals flamencos. No podíem oferir una actuació amb set bulerías. També calia dissenyar la presència en escena dels diferents participants, els cantaores, els grups, els guitarristes, etc... L’espontaneïtat que té el flamenco també ha afavorit que els alumnes volguessin fer canvis d’última hora per fer propostes més arriscades i interessants, per la qual cosa, juntament amb la Mayte, havíem d’improvisar solucions.

La sala es va omplir gairebé durant tot el cicle. Quins elements van atreure l’atenció del públic?

Suposo que el propi flamenco ja és una bona atracció, però també crec que l’interès es va centrar en veure els estudiants de l’Escola, en la curiositat per veure actuar els joves músics en un escenari professional. També cal pensar que aquest ha estat un dels primers cicles de flamenco que hem fet fora de l’Escola i això ha animat la resta d’estudiants i el públic en general.

El Molino ha estat l’espai adequat per fer aquest tipus de cicle?

És perfecte. A més a més, ens van cedir l’espai de forma gratuïta i no vam tenir cap inconvenient. Té les mides perfectes, ni gran ni petit. El seu personal, els tècnics i professionals, tothom, ens va ajudar en tot moment, des del primer a l’últim dia. Estic segur que recordarem aquest cicle amb molta estima.

Quina ha estat la implicació dels estudiants? Com han viscut la seva participació?

Tots es van implicar en cos i ànima. Imagina’t!, un cicle d’estudiants coordinat per la Mayte Martín en persona. Això il·lusiona tothom. L’experiència els ha enriquit molt, han treballat conjuntament amb la Mayte i han protagonitzat un cicle de concerts amb ressò. Alguns havien fet poques actuacions de flamenco i aquesta ha estat una oportunitat única. Cal recordar que el cicle Poco ruído y mucho duende el va inaugurar Enrique Morente molt poc abans de la seva trista desaparició. Aquesta proposta ha tingut un conjunt d’elements que ha omplert d’energia i ganes tots els estudiants participants i els ha donat l’oportunitat de créixer com a músics i artistes. Al començament va costar una mica moure’ls, però després de la primera actuació, amb l’èxit de públic, tothom va respondre. Tots van començar a preparar el segon concert amb la intenció de fer bones actuacions i dir-hi la seva.

Des del primer moment, Mayte Martín es va implicar en el projecte?

Coneixia professionalment la Mayte Martín però no en persona i m’ha sorprès gratament. Té un tracte i una atenció especial amb la gent jove que estudia, que comença al món del flamenco. Crec que ella està encuriosida pel fet que el flamenco hagi entrat definitivament a les escoles de música. Per ella ha estat una presa de contacte, una primera aproximació a aquest ambient docent. Per als estudiants és un model.

L’ESMUC pot estar satisfeta del nivell que tenen els estudiants de flamenco?

I tant que sí! Tenen un bon nivell. Tots van millorant perquè són estudiants i s’estan formant, igual que els de jazz o clàssica, i estic convençut que tindran molt bones trajectòries.

Quines sortides professionals tindran aquests estudiants quan acabin la seva formació?

Són diverses. Hi ha diferents àmbits que necessiten músics de flamenco i segur que els millors podran dedicar-se a la interpretació. Als tablaos flamencos es treballa moltíssim, i a Barcelona en tenim de molts de reconeguts. També es podran dedicar a la docència acadèmica, que és un camí relativament nou i important.

El flamenco fet a Catalunya continua marcant tendència com ho ha fet fins ara amb Martín, Poveda, Duquende o Chiquelo?

Penso que sí. No obstant, crec que falta creure una mica més en aquesta pedrera i en aquesta música que es fa a Catalunya. Ara tenim el flamenco al Grau superior, a l’ESMUC, però no el tenim al grau mig ni a l’elemental, a tot l’àmbit acadèmic, i això és una dificultat, perquè se’ns fa difícil treballar amb una pedrera que no pots formar des de la base. Els joves artistes flamencos es formen pel seu compte, amb mestres privats, en ambients de penyes, que està molt bé, però potser caldria que hi hagués un ensenyament més estructurat. I sí, tenim una molt bona pedrera de cantaores i de guitarristes flamencos. Hi ha gent jove molt bona i segur que ens uns anys en sortiran més, i algú segur que haurà passat per l’ESMUC.

Quina valoració final fa de tot el cicle?

Molt positiva. Ha estat interessant, i ara seria meravellós poder continuar amb projectes d’aquest tipus per donar sortida al potencial dels alumnes. Cal mostrar la feina que es fa a l’Escola, mostrar el talent que s’està formant. Per als estudiants, l’experiència ha sigut un aprenentatge molt important. Per al departament de Musica tradicional de l’ESMUC, aquestes iniciatives són molt valuoses, però cal veure les possibilitats de continuar durant aquest curs. Tant de bo ho poguéssim tornar a repetir.

En el cicle també han participat joves que han estudiat en altres centres, o que han aprés per si mateixos. Això enriqueix la proposta?

Sí, i era una de les premisses que van acordar amb la Mayte, que les actuacions podien enriquir-se amb més participació, la qual cosa seria positiva per a tothom. Però això també és propi del flamenco, el fet de reunir gent, interactuar entre tots. Els finals dels diferents concerts n'han estat l’exemple més clar: tothom cantava, fins i tot la Mayte Martín, i tothom gaudia.