Un cafè amb Henry Purcell

El Museu de la Música i el Departament d’Antiga de l’Esmuc organitzen des de fa tres anys un cicle de cinc concerts dedicats a diferents compositors destacats de la història de la música. El 6 de juny vam poder gaudir de l’últim dels cinc que ens han ofert i, com sempre, ha tingut lloc a la Sala de Teclats del Museu de la música.

La present temporada estava dedicada a les grans orquestres barroques de l’Europa del s. XVII i XVIII, i aquest concert, en concret, va estar centrat en ‘Londres i Westminster: Henry Purcell’. Com sabem, Henry Purcell és un compositor britànic, que neix el 1659 i mor el 1695 a Westminster. És una figura molt rellevant en el període del barroc, i sobretot a Anglaterra, degut a la seva gran influència en el desenvolupament de la música en incorporar-hi elements de la música francesa i italiana. El seu repertori està compost per més de 880 obres, entre les quals trobem música teatral (o escènica), música sacra per a veu solista a cor, música instrumental o música profana.

El concert va ser acompanyat dels comentaris d’Eduard Martínez Borruel, el qual ens va contextualitzar en el marc històric on es trobava Henry Purcell per tal d’una millor comprensió de les obres. Ens explicà que a l’Anglaterra de l’època no hi havia una tradició d’òpera com passava a França o Itàlia -aquesta no es va generar fins l’arribada de Dido i Eneas, del mateix Purcell– sinó que abundaven les mascarades o semi-operes. Si la 'mascarada’ era una música que pretén il·lustrar series de peces musicals  i que pot fer al·lusió a personatges o elements abstractes, la 'semi-òpera' era la combinació de escenes parlades amb mascarades, present en el repertori de Purcell amb, per exemple, The fairy Queen.

The fairy Queen fou el fil conductor del programa que tocaren durant el concert. Es tractà d’un programa contrastant, adaptat a petit conjunt, que excloïa per tant la música religiosa ja que, com comentaren al concert, la música religiosa contempla molts instruments. Durant el concert es combinaren els actes de The fairy Queen, amb altres peces de Purcell, com Music for a while, Ayer per ‘Oedipus’, una sonata a 4, Let not for a moon-born elf de ‘King Athur’ o This woman makes us love.  Martínez Borruel va fer èmfasi en aquesta última peça, en comentar la seva condició de cançó de taverna, justificant-la quan explicà el gust de Purcell per la festa.

La interpretació va estar a càrrec d’una formació musical reduïda, composta per diversos instruments i un petit cor (combinació molt recurrent durant el barroc). El conjunt pretenia recrear  les formacions orquestrals d’aquells llocs tan privilegiats com a La Pietà de Venècia, l’abadia de Westminster a Londres o el Palais Royal Parisenc. Els instruments que utilitzaren foren, en gran part, històrics: van fer servir, per exemple, una viola de gamba, dues flautes de bec antigues o un clave, entre d’altres. A més, fou una interpretació expressiva, escenificant algun moment puntual de les obres, com quan entremig de The Fairy Queen els intèrprets “s’adormien” fent al·lusió a la història implícita, o en el cas de The woman makes us love, la cançó de taverna, en què marxaren de l’escenari tot cantant. Però per davant de tot, la seva intenció, com expliquen al seu programa, és “insuflar la vitalitat atemporal i puntual de la interpretació musical a unes obres que necessiten de la complicitat de l'intèrpret i també del públic per assolir avui la seva plenitud com a obra artística”.

Formació de música antiga de l'Esmuc, dirigida per Eduard Martínez Borruel. Fotografies: Museu de la Música