Destí: Àustria

“Un dels objectius de l'educació ha de ser ampliar les finestres per on veiem el món".

(Arnold H. Glasow)

¿Qui no ha sentit mai una frase com: “Jo marxo fora, aquí no hi ha futur”, o,” tindràs més oportunitats a l’estranger”? Doncs bé, a partir de les experiències de tres graduats de l’Esmuc a qui hem entrevistat, la Miriam Zubieta, l'Òscar Antolí i en Pol Omedes, intentarem apropar les diferents realitats d’un mateix destí: Àustria.

Si féssim la pregunta Què és per a tu, Àustria? les possibles respostes serien: vals, ciutat antiga, història, Mozart, Strauss,... però després de conèixer les tres experiències podríem ampliar el vocabulari a: oportunitats, ciutat acollidora, jazz, barreja cultural,...

Els tres estudiants van arribar a Viena i Graz per motius ben diferents: la Miriam per l’ambient musical i la universitat, en Pol seguint la recomanació dels seus professors i l'Òscar, per casualitat. Però els tres amb un objectiu comú: estudiar-hi música.

Pel que fa a les especialitats, la Miriam Zubieta està estudiant un màster de cant a la Universität für Musik und darstellende Kunst Wien (Universitat de música i arts escèniques de Viena), el Pol Omedes està cursant un màster de trompeta jazz a la Kunst uni Graz (Universitat d’arts de Graz) i l’Òscar Antolí, que va arribar a Viena durant el seu quart curs d’estudiant de l’Esmuc, actualment treballa en un àmbit diferent al musical tot i que participa amb diferents projectes que inclouen la fusió de diverses músiques del món.

Els tres fan una reflexió molt positiva del sistema universitari, sobretot, dels preus de les matrícules –que no tenen res a veure amb els preus d’aquí-. L’estat proporciona ajudes més fàcilment, i no només en l’àmbit educatiu sinó també en d'altres. Significativament, una frase d’un dels tres demostra que a Àustria l’educació és important: “no cal que les coses s’espatllin per a canviar-les”.

També ens expliquen que la formació està molt enfocada al món laboral. Per exemple, al món del jazz la universitat organitza diferents concerts a un club importat de la ciutat a part de nombroses sessions per tal que els estudiants puguin tocar, i pel que fa al món més clàssic, els estudiants de cant tenen l’oportunitat de fer produccions senceres d’òperes i poden anar a veure òperes cada dia a preu d’estudiant.

Un dels problemes és l’idioma, però és un tema que està molt ben gestionat. Per a poder estudiar a Viena es necessita el B2 d’alemany, però si no el tens la universitat proporciona cursos intensius durant tres mesos per aconseguir-lo.

El que també s’ha de destacar d’Àustria és la gran competència que hi ha. Tot i que això és sinònim de més cultura musical i també, encara que aquí sigui difícil de creure, de més demanda laboral. El món musical tant a Viena com a Graz està molt viu, la música està molt valorada i l’educació és assequible per a tothom. De fet, un dels tres entrevistats es plantejava l’opció de quedar-s’hi. Viena és una ciutat amb molta barreja cultural i gran poder d’atracció; hi ha músiques de tot tipus, i locals ben diferents.

Ara bé, la diferència més gran entre els austríacs i els barcelonins, diuen, és el caràcter: “Són amables i correctes, però no improvisen”; improvisar en el sentit de canviar els plans, fer un cafè, etc...

Avui en dia vivim en una situació poc favorable per als estudiants. De fet, no és una qüestió que afecti només l’àmbit educatiu: s’aposta per una sortida neoliberal a la crisi que, per una banda, dóna preferència a entitats financeres davant de la resta de població i, per l’altra, afavoreix que els primers en reduir despeses siguin els àmbits com l’educació o la sanitat, i això es manifesta amb exemples com la reducció de les beques a pràcticament la meitat, l’augment indiscriminat dels preus de les matrícules i, bàsicament, en que l’educació ha passat a ser un privilegi al qual no tothom pot accedir. Però, per sort o per desgràcia, hi ha altres llocs on l’educació i el reconeixement a les especialitats artístiques encara tenen un valor important.

Aula de la Universitat d'Art de Graz