Relleu al capdavant dels departaments

És difícil resumir en poques paraules la sensació que vaig sentir quan a finals del 2000 em van proposar la tasca de crear un departament de Jazz i Música Moderna. Això volia dir formar un equip de professionals per tirar endavant el projecte d'obrir els ensenyaments musicals superiors a aquesta música, i fer-ho possible dins del que seria l'Escola Superior de Música de Catalunya. No cal dir que dins meu va sorgir una il·lusió immensa i, a la vegada, por al fracàs davant del repte que hauria d’encarar si acceptava l'encàrrec.

Que una música que fins llavors havia estat gairebé menystinguda pels sectors acadèmics oficials, i també per bona part de la nostra societat, entrés per la porta gran a formar part dels ensenyaments superiors, conjuntament amb totes les altres músiques (especialment al costat de la que fins llavors havia estat l’única que es podia aprendre en el sistema pedagògic d'aquells anys), ens obria una possibilitat –històrica al nostre país– d'acostar-nos al que sabíem que era natural i normal als ensenyaments musicals i artístics d'altres països, alguns de la nostra Europa i, per descomptat, als dels Estats Units.

Només puc dir que aquesta barreja d’il·lusió i por que em suscitava el nou repte va generar en mi una passió per dedicar tots els esforços possibles a aprofitar aquesta ocasió que se’ns presentava. Ja hi havia tot un col·lectiu de músics que, a més de fer els concerts habituals, ens dedicàvem a l'ensenyament de la música moderna i el jazz d'una manera o altra, en centres privats, i a nivells molt diversos i diferents. Però estava clar que ara havia arribat el moment de fer un gran salt. Era ja una necessitat imperant a casa nostra. La nostra societat ho reclamava, o ho necessitava. I tots nosaltres: els més grans, que veníem d'ensenyaments clàssics, i els més joves, que ja havien passat per algun dels centres d'ensenyament modern que existien a Catalunya, ens preparàvem i ens formàvem per poder portar als futurs professionals que vinguessin a estudiar a l'Escola els coneixements de grau superior en aquestes músiques que, pocs anys enrere, ni ens podíem imaginar que formarien part dels Plans d'Estudis.

La gran sort que vaig tenir va ser poder comptar amb un equip de persones, de professionals, que es van entregar a fer escola; a crear els programes d'ensenyament superior; a fer forta, dinàmica, engrescadora, reconeguda i estimada una música en la qual tots nosaltres creiem i que considerem indispensable per a l'evolució, modernització i competitivitat de la nostra societat actual i futura.

Deixeu-me que després de tots aquests anys al capdavant d'un equip de persones que han fet que el Departament de Jazz i Música Moderna de l'Esmuc es consolidi com un dels referents en el sector, i després de comptar amb la confiança posada en el nostre departament per tot el conjunt de l'escola –un centre superior d'ensenyament artístic de primera magnitud– pugui agrair públicament que se m'hagi donat aquesta oportunitat; que durant 12 anys se m’hagi deixat ser el "cap visible" d'un departament que ha estat capaç de començar de zero i convertir-se en un referent a nivell europeu, per la vàlua inqüestionable de tots els seus professors i del personal de suport amb què hem pogut comptar.

No tinc cap dubte que la nova etapa que ara afronta en Francesc Capella, tot i estar immersa en un context econòmic difícil, seguirà la línia ascendent que hem anat traçant entre tots, i que podem confiar plenament en la seva capacitat i empenta per tirar endavant nous projectes.

Gràcies Departament de Jazz i Música Moderna, gràcies Esmuc, per haver comptat amb mi, per continuar comptant amb mi com a company de viatge, per haver pogut formar part del projecte de país més engrescador que he viscut!

Quan a la tardor de l’any 2002 vaig passejar-me per primera vegada pels passadissos de l’Esmuc, encara al vell edifici, em va semblar que, per fi, un somni s’havia fet realitat: totes les músiques, inclosa la de jazz i les músiques modernes hi eren representades, sonaven a les aules, i eren presents als plans d’estudis superiors de música, en una institució amb finançament públic. També vaig pensar que si hagués nascut 20 anys més tard, estudiar a una escola com aquesta hauria estat el meu objectiu, i confesso que, encara ara, sovint els estudiants de la casa em fan enveja.

Ara, amb la perspectiva dels dotze anys transcorreguts, aquella sensació de somni dóna pas a una necessària reflexió sobre el camí fet.  És evident que la inclusió del jazz i la música moderna en l’espai d’educació superior s’ha produït amb molt de retard, si ens comparem amb altres països europeus. Curiosament, en alguns aspectes aquesta circumstància ha sigut positiva: A nivell de l’alumnat s’havia produït un efecte “dic”, que va resultar en unes primeres promocions d’estudiants de nivell artístic altíssim que van ajudar al creixement de la motivació i l’auto-estima del departament. La normalització del nivell musical dels estudiants de generacions posteriors, afegida a l’evident retallada de mitjans econòmics que estem patint, poden posar en perill aquella il·lusió inicial, i contra això hem de lluitar.

Tretze cursos de l’itinerari de Jazz i Música Moderna amb en Manel Camp com a cap han significat la consolidació d’un projecte d’alta qualitat, la visibilitat i l’assumpció de l’ensenyament del jazz per part de la societat, gràcies a un grup humà extraordinari, de gran qualitat pedagògica i artística. Apuntem-li una gran part del mèrit a en Manel. Al cap i a la fi, ell ja hi era quan tots nosaltres vam començar, i  sempre hi ha estat: per escoltar, contestar, aconsellar i guiar.

Ara la responsabilitat de la gestió acadèmica i humana del departament recau sobre la meva persona ,i a més d’ intentar no malbaratar l’herència que ens deixa el cap sortint, toca mirar al futur i encarar els reptes que planteja. Ho faig des de la complicitat i confiança dels companys, i amb optimisme.

Un primer repte és el de mantenir el nivell d’excel·lència assolit en els estudis de grau, i ara que es gradua la primera promoció d’estudiants del nou pla d’estudis, és un bon moment per fer balanç del nivell artístic aconseguit, que ens situa en un dels llocs capdavanters d’Europa: ho hem pogut contrastar al llarg del temps a partir de múltiples experiències d’intercanvi d’Erasmus, tant de professors com d’alumnes,  de la visita a altres centres considerats de referència a Europa, del gran nivell artístic i professional que exhibeixen molts dels estudiants titulats al nostre departament, o senzillament del que cada estiu podem sentir en els concerts de projectes finals.  

Hi ha il·lusió per diversitat de projectes artístics extra-curriculars, alguns d’ells ja en marxa,  com poden ser col·laboracions amb altres institucions, la creació de formacions musicals estables vinculades al departament, projectes d’intercanvi amb altres institucions europees, etc.

Les línies d’actuació de futur que hem de seguir crec que es podrien resumir en: “una mirada cap amunt, una mirada cap avall, una mirada al voltant”

La "mirada cap amunt" consisteix en construir uns itineraris formatius de tercer cicle als quals, com ja va passar amb el grau, accedim amb una mica de retard, i amb el handicap afegit que al nostre estat no tenen finançament públic. El més important d’aquests itineraris és el Barcelona Jazz Màster, que engegarà el proper curs amb un currículum d’interpretació en jazz i un de composició en jazz.

Si la posta en marxa d’un màster significa “mirar cap amunt”, també ens toca “mirar cap avall” i treballar, en la mesura que ens és possible, per a ajudar normalitzar la presència de continguts i repertoris formatius de jazz i música moderna en el grau mig. Any rere any, quan arriben les proves d’accés,  constatem que hi ha un notable buit formatiu en aquest aspecte, que la majoria d’estudiants aspirants a una plaça de jazz i música moderna han hagut de dur a terme una formació preparatòria pel seu compte, a títol particular i no reglada, atès que a la majoria de conservatoris i escoles de música el jazz i la música moderna encara tenen una presència residual. Per això, des del departament hem iniciat una oferta de formació continuada en matèries com interpretació vocal del jazz i la música moderna, anàlisi, formació auditiva, formació rítmica i improvisació, adreçats sobretot a docents d’escoles de música amb voluntat de reciclar-se. Igualment proposem un curs intensiu d’estiu, que ja va funcionar amb força èxit l’any 2013, i que enguany pretenem consolidar. Una altra eina de treball interessant, encara en estat totalment embrionari, podria ser l’ampliació dels cursos d’orientació per a les proves d’accés en uns cursos anuals on-line, amb molt més gruix de continguts. Hi ha un grup de professors del departament molt compromesos amb aquestes tasques, involucrats en la comissió de recerca de l’Esmuc.

La “mirada al voltant” significa involucrar-nos al màxim amb la realitat del jazz a Catalunya, en tots els sentits. Si Barcelona és de les poques ciutats del món amb tres escoles que ofereixen una titulació de grau en interpretació de jazz, ha arribat l’hora d’aprofitar aquesta circumstància en positiu, fugir d’actituds competitives i intentar establir ponts, col·laboracions artístiques que poden ser enriquidores, estratègies comunes davant problemàtiques compartides, etc.

És innegable que el departament de jazz i música moderna ha esdevingut un referent, i com a tal també hem d’assumir la responsabilitat de comprometre’ns amb la tasca d’ajudar a donar visibilitat i dignitat social al sector professional del jazz, massa enfonsat en una precarietat quasi miserable, invisible, desaprofitat, desorganitzat i explotat. Això passa per donar suport a iniciatives que afavoreixin la creació de  plataformes d’ampla representativitat i, en general, a totes aquelles accions que puguin significar millores concretes per al sector, per petites que siguin.