Els mots que retrataren una època

Joan Gay, Laura Pallàs i Josep Pujol, tots tres professors de l’Escola i musicòlegs, van ser els encarregats de conduir, el passat dia 5 de març a l’aula de cor, la presentació del llibre que ells mateixos han preparat sobre una selecció de textos periodístics del conegut compositor català Xavier Montsalvatge realitzada per Jordi Codina i Antoni Colomer. L’acte fou presentat pel cap de Departament de Musicologia, Joaquim Rabaseda, i comptà amb la presència de la Yvette Montsalvatge, filla de l’homenatjat. Mitjançant tres intervencions tan diferents com complementàries, els assistents a tal esdeveniment poguérem començar a descobrir una faceta desconeguda per molts de Montsalvatge.

Joan Gay mirà d’explicar el procés de plantejament de la publicació des del moment en què reberen una muntanya per classificar de crítiques musicals, partint de la iniciativa de l’Associació Xavier Montsalvatge, amb el suport de la Diputació de Girona per a l’edició, de realitzar un apropament a la seua figura de crític en la celebració del centenari del seu naixement (que es commemorà en 2012 i en el qual L’Escola havia participat mitjançant una exposició de les seves obres a la biblioteca). A partir d’este punt “miràrem de presentar-lo al lector d’avui en dia d’una manera digerible” i per això han realitzat una selecció i agrupació del material, creant una primera part de diccionari de noms i una segona dividida en vuit eixos temàtics recurrents en els nombrosos anys de treball del compositor i crític.

Laura Pallàs introduí, de manera molt amena i interessant, les diferents temàtiques que aborda el llibre i deixà conèixer, mitjançant anècdotes i dades curioses, la figura que se’ns hi presenta. Les relacions entre música i política en l’era franquista, el poc interès del públic dels anys 60 per l’òpera o la seua condició de compositor a l’hora de jutjar els seus col·legues van ser alguns dels punts que es van tractar.

Josep Pujol reflexionà sobre el gènere de la crítica en si, fent èmfasi en els riscos que es corren al convertir un punt de vista en escrits, així com el gran interès que pot suscitar el joc amb les paraules per tal de retratar subjectivament el món en què un està immers. De l’estil de Montsalvatge destacà el seu ús de frases molt llargues, així com un gust especial per l’adjectivació. Un dels seus valors com a crític, a més, fou la seua diplomàcia, ja que va ser capaç de donar testimoni de les realitats musicals més diferents durant més de cinquanta anys sense aferrissar-se massa amb aquelles que comprengué menys o que no van ser tant del seu gust.

Al públic assistent ens va quedar molt clara la immensa labor que suposa enfrontar-se a una quantitat de material tan gran i diversa, però també que un treball a deu mans és tan dur com interessant i divertit.