Jean-François Dichamp

Jean François Dichamp

El 1982 va aparèixer a les pantalles de televisió un jove de 12 anys interpretant a Mozart quan era nen al costat de Michel Bouquet en la pel·lícula d'episodis de Marcel Bluwal consagrada a la vida del compositor de «Les noces de Figaro». Després d'aquesta experiència com a actor, Jean-François Dichamp, que des dels seus inicis amb la seva mare al piano se sentia més músic que actor va obtenir un Primer premi per unanimitat del Conservatori Nacional Superior de Música de Paris en 1986. Després dels seus estudis a França Jean-François no triga a tornar-se en un dels més brillants estudiants de Nikita Magaloff i de Maria Curcio, deixebla de Schnabel, qui li ofereix un coneixement profund del piano i amplia el seu horitzó musical. La collita de recompenses internacionals aviat s'anuncia florint: tres premis en el concurs internacional de Santander (premi finalista, premi especial «talents joves» i el premi «especial Chopin» lliurat per l'esposa d'Arthur Rubinstein) són el punt de partida de una carrera internacional. «A very sensitive artist» diu el Times, «dons innats per Chopin» li contesta en eco The Independent on Sunday. La premsa mexicana també s'entusiasma amb ell com a El Nord «la seva presentació va ser un veritable esdeveniment musical i així ho va entendre el públic que va ovacionar dempeus al final del seu magnífic recital» o El Diari de Monterrey.

Per a més informació aneu al web:

http://dichamp.free.fr