Història de la música catalana dels segles XIX i XX

Dades generals

Nom de l'assignatura Història de la música catalana dels segles XIX i XX
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició 2n semestre
crèdits ECTS 4
Valor total en hores 120 Hores presencials lectives: 45
Altres hores presencials: 1
Hores per treballs dirigits (no presencials): 50
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 24
Professor/a Anna Costal i Fornells
Departament Musicologia

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Música i cultura I, Música i cultura II, Música i cultura III

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Consultar document general de Competències-Matèries.

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

 

Objectius concrets de l’assignatura

  • Diferenciar els principals estils, escoles i pràctiques musicals de la música catalana dels segles xix i xx i analitzar-los en relació al seu context cultural immediat.
  • Valorar i explicar els principals moviments històrics d’activitat musical —així com els centres, escoles, compositors i intèrprets que hi han intervingut—, situant-los en el corresponent moment històric i social.
  • Relacionar els processos de transformació de la música catalana dels segles xix i xx amb els canvis socials corresponents.
  • Situar la música catalana dels segles xix i xx en relació a la gran varietat d’estils i línies de pensament de la música occidental d’aquest mateix període.  
  • Conèixer els testimonis històrics i historiogràfics per a l’estudi de la música catalana d’aquest període així com les principals fonts documentals.

 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

Continguts conceptuals

  1. Història i periodització de la música catalana de l’època contemporània en relació a un marc geogràfic i estètic més ampli.
  2. Escoles i estils compositius i interpretatius i llurs processos de transformació. 
  3. Processos de classificació de les músiques en funció de criteris polítics, socials i culturals en cada període. 
  4. Fonts documentals, objectuals i historiogràfiques específiques.
  5. Metodologies d’investigació específicament destinades a aquest període.
  6. Continguts procedimentals
  7. Estudi d’activitats i productes musicals que il·lustrin els continguts conceptuals.
  8. Anàlisi dels documents coetanis sobre l’activitat musical i el seu entorn.
  9. Aplicació de les metodologies d’investigació específicament relacionades amb la música d’aquest període. 
  10. Ubicació de les obres i de les interpretacions en les tradicions culturals de cada moment històric i sector social. 

Continguts procedimentals

 

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

  • Sessions impartides pel professor amb suport sonor, textual i audiovisual (presencial).
  • Activitats avaluatives i de participació activa dels estudiants (presencial i no presencial).
  • Anàlisi crítica de documents i material audiovisual (presencial i no presencial).
  • Elaboració d’un treball per parelles fora de l’horari lectiu (no presencial).

Planificació de les activitats (descripció i temporalització)

Presentació de l'assignatura i avaluació inicial (1 sessió)

1. El primer romanticisme (4 sessions)

Acadèmies i balls privats a la fi de la societat galant

Diversions públiques al tombant de segle: balls, neorames i fantasmagories

Febre per l’òpera italiana

L’ofici de músic al segle XIX: cantants i músics d’orquestra

2. De la Renaixença al Modernisme (4 sessions)

Música religiosa: de les guerres liberals al Motu Proprio

Viatge a Icària: cors obrers per a la reforma social

Cançons de la terra i lieder catalans

Wagnerisme i teatre líric català

3. Del tombant de segle XX a la Guerra Civil (6 sessions)

L’interès pel simfonisme

La música de cambra

L’Associació Obrera de Concerts i l’Orquestra Pau Casals 

L’Avantguarda d’entre guerres a Barcelona

El Paral·lel, la ciutat de l’espectacle

Sons «grafalluts» i semitonats: irrupció del jazz a Catalunya

4. Sota la mirada del Règim (5 sessions)

A la memòria d’un àngel i d’una guerra

L’activitat musical de postguerra: exilis, censura i represa

Joventuts Musicals, Club 49 i la Generació del 1951

El país dempeus: la Nova Cançó i els Setze Jutges

L’època daurada de les orquestres de festa major

5. Llibertats (3 sessions)

Creació d’institucions musicals catalanes durant la transició

El rock català i el neofolklore

La composició catalana dels últims anys

Exposició dels treballs de curs (4 sessions)

Prova final escrita (1 sessió)

Comentari de l'avaluació (1 sessió)

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

  • Avaluació inicial. Es realitzarà el primer dia de classe i segons els resultats pot fer variar alguna de les sessions programades.
  • Entrega de 5 qüestionaris. Al llarg del curs caldrà respondre 5 qüestionaris, un per a cada bloc del temari, en referència a documents diversos que es proposaran a l'aulari.
  • Treball de curs. Vegeu: <http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Esmuc>. Per parelles i amb presentació oral a classe.
  • Prova escrita. S’avaluaran tots els continguts de l’assignatura.
  • Participació activa a les classes

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d’avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Avaluació inicial Inici del semestre 0%
Avaluació contínua Durant el curs 35%
Treball de curs   Durant el curs 30%
Prova escrita Final del semestre 30%
Participació activa a les classes Durant el curs 5%

Fonts d'informació bàsica

  • Bonastre, Francesc; Francesc Cortès  (Coords., 2009). Història Crítica de la Música Catalana. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. [78(460.23)(091) HIS]
  • Capdevila, Manuel (1964). Eduard Toldrà, músic. Barcelona: Aedos. [929Toldrà CAP]
  • Codina, Jordi; Colomer, Antoni (selecció); Gay, Joan; Pallàs, Laura; Pujol, Josep (ed., 2012). Xavier Montsalvatge. Una estètica des de la premsa. Selecció d’assaigs i crítica musical. Girona: Diputació de Girona
  • Costal, Anna (ed., 2010). Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda [catàleg d’exposició]Figueres: Museu de l’Empordà. [398.84Ventura(061.4) PEP]
  • Costal, Anna; Joan Gay; Joaquim Rabaseda (2010). La inauguració del Teatre Municipal de Girona l’any 1860. Òpera, espectacle, ciutat. Girona: Ajuntament de Girona, Col·lecció Història de Girona n. 44. [792(460.233) COS]
  • Fàbregas, Xavier (1994). La música contemporània a Catalunya. Conversa amb Josep M. Mestres Quadreny. Barcelona: Edicions de la Magrana. [929Mestres FAB]
  • Guardiet, Montserrat (2006). El teatre líric de l’Eixample. Barcelona: Pòrtic. [792(460.235)"18" Gua]
  • Martorell, Oriol (1995). Quasi un segle de simfonisme a Barcelona. Barcelona: Beta  [785.11(460.235)"1920/1970" MAR]
  • Mestres Quadreny, Josep Maria (2011). Vida i obra de Robert Gerhard. Barcelona: Centre Robert Gerhard, Col·lecció Música a Catalunya, n. 1. [BC 2011-8-23760]
  • Montsalvatge, Xavier (1991). Papers autobiogràfics a l’abast del record. Barcelona: Destino. [929Montsalvatge MON]
  • Piferrer, Pau (1859). Estudios de crítica - Colección de artículos escogidos. Barcelona: Imprenta del Diario de Barcelona. [Disponible a Google Llibres]
  • Radigales, Jaume (1998). Els orígens del Gran Teatre del Liceu. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. [BC 946.71(082) Bib]
  • Valls, Manuel (1960). La Música catalana contemporània. Visió de conjunt. Barcelona: Selecta. [BC 2000-8-3234]