La vida escolar de vegades manté paral·lelismes amb la vegetal: l’activitat hivernal és més discreta i callada, menys colorista, larvada, amb petites eclosions puntuals. La primavera i l’estiu activen la saba fins a les branques i les fulles, tot es fa més visible i acomplert. Així a l’Esmuc. Si els Grans Conjunts de gener van ser com la florida de la mimosa o de l’ametller, primerenca i prometedora; els projectes finals varen ser l’esclat multicolor de maig, polirrítmics i multitímbrics en la seva diversitat com un prat o un jardí florits. I ara arriba la culminació, junt amb el blat madur, els albercocs i l’aroma del til·ler en flor: els quatre grans conjunts de final de curs.

Les capacitats dels estudiants en diverses fases del seu aprenentatge es posen a prova en aquesta assignatura plaent que és els Grans conjunts, una assignatura que el nou pla d’estudis ha potenciat en les especialitats interpretatives. És l’hora de bategar plegats, d’aplicar en gran grup allò que s’ha après individualment, bo i convertint-ho en experiència col·lectiva, gratificant i molt propera a la vida professional que viuran després de l’Escola.

Un brillant programa romàntic centrat en Schumann i Berlioz serà el tret de sortida dels quatre concerts: el proper 18 de juny l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc, sota la direcció del professor Lutz Koehler, interpretarà l’obertura de Manfred i el Concert per a quatre trompes i orquestra, de Schumann, junt amb la coneguda Simfonia fantàstica de Berlioz. L’endemà, el dimarts, seguirà el Conjunt de Música Antiga, completant la sèrie dels Concerts de Brandenburg de Bach que ja havien iniciat als grans conjunts de gener. La banda de l’Escola tindrà el seu moment el dimecres 20 de juny, sota la direcció del professor Raúl García. Finalment, dins el programa de la cobla del dijous 21 (repetit l’endemà a Vic) se seguiran celebrant els aniversaris de Manuel Oltra, Xavier Montsalvatge i Ricard Lamote de Grignon amb la interpretació de les seves obres, sota la direcció de Diego Martín. Quatre dies seguits, plens d’una intensitat que no us podeu perdre.

Els grans conjunts permeten constatar la temperatura interpretativa de l’Escola en les seves diverses especialitats. Us convidem a L’Auditori per tal que en prengueu el seu pols i en comproveu la bona salut.