El 14 d’abril de 1944, al camp de concentració de Vught (Holanda), es va viure l’estrena d’Aubade. El compositor Marius Flothuis va compondre aquesta peça per a flauta sola com a regal d’aniversari per al seu amic, el flautista Everard Van Royen, empresonat també al mateix camp. Van Royen va interpretar la peça davant d’un micròfon fabricat pels presoners al taller que l’empresa Philips [1], la mateixa que encara avui en dia produeix electrodomèstics, va instal·lar al recinte. A través dels altaveus, la seva interpretació es va poder sentir a tot el camp.

Flothuis, Flot, com l’anomenaven els seus companys i amics, va néixer a Amsterdam el 1914. D’origen no jueu, va formar part de la resistència activa contra les forces d’ocupació alemanyes. Ja l'any 1935, amb 21 anys, va publicar un article a la revista De  Wereld der Muziek, on qüestionava fins a quin punt la política pot tenir influència sobre el fet artístic sense desvirtuar-lo, denunciant la presència de l’ideari de l’Alemanya nazi en tots els àmbits. L’any 1941, sent subdirector artístic del Concertgebouw, va refusar afiliar-se a la Kulturkammer [2] del III Reich i com a conseqüència va haver de renunciar al seu càrrec. Juntament amb la seva esposa, mig jueva, es va dedicar a editar publicacions clandestines i a organitzar concerts privats, els beneficis dels quals eren destinats a donar suport a la resistència. El 18 de setembre de 1943, a causa d’una denúncia, va ser arrestat per amagar jueus a casa seva. Després de passar dos mesos a la presó d’Amstelveenseweg, va ser enviat al camp de concentració de Vught (oficialment Konzentrationslager Herzogenbusch), on hi va restar fins el 5 de setembre de 1944, data en que va ser transferit al camp d’Oranienburg (Konzentrationslager Sachsenhausen). En aquests dos camps va escriure setze obres*, de l’opus 17 a l’opus 25. El 4 de maig de 1945 va ser alliberat i, greument malalt de l’aparell respiratori, va retornar a Amsterdam on va viure fins la seva mort l’any 2001. A títol pòstum se li va concedir a Israel la medalla Yad Vashem per la seva tasca com a  membre de la resistència holandesa.

Compositor en gran part autodidacte, Flothuis va reconèixer sempre la influència de Mozart i Debussy en la seva música. Conegudes i apreciades són les seves cadències dels concerts per a flauta i dels concerts per a piano del compositor austríac, entre les quals cal destacar les del concert per a flauta, arpa i orquestra per la seva excel·lent factura i encert estilístic. Va estudiar amb Bé Boef, Arend Koole i Hans Brandts-Buys, piano i teoria. Realitzà els estudis de musicologia a la Universitat d’Amsterdam, doctorant-se l’any 1969 amb la seva tesi Els arranjaments de Mozart de les seves pròpies obres i d’obres d’altres autors. Del 1955 al 1974 va ser director artístic de l’Orquestra del Concertgebouw, càrrec des del qual va exercir una gran influència en la música contemporània europea, impulsant les carreres de compositors i directors com Bernard Haitink, Pierre Boulez o Lutoslawski. Posteriorment, Flothuis va ser nomenat professor de musicologia a la Universitat d’Utrecht i va presidir el Zentralinstitut für Mozart-Forschung de Salzburg.

La seva fascinació per la música de Mozart, per la seva transparència i claredat, domini de l’estructura musical i equilibri perfecte entre forma i contingut, van ser també sempre els seus objectius primordials com a compositor. 

Primers compassos d'Aubade

De la primera interpretació d’Aubade ens ha arribat el testimoni d’una supervivent, Tineke Wibaut-Guilonard. Detinguda per la seva col·laboració amb el C-6, grup de la resistència holandesa, Tineke es trobava internada en el camp de dones annex.

El 14 d’abril de 1944 va escriure en el seu diari:

Construir enmig de la destrucció

Escrita en tempo d’Andante, de manera concisa i eloqüent, Aubade (Albada) és una sincera declaració d’esperança. Segons el mateix Marius Flothuis, compondre era una forma de sobreviure espiritualment. Construir, crear, quan tot al seu voltant era destrucció, significava apostar per la vida. Composta gairebé com una declamació, de vegades austera i contundent, de vegades apassionadament expressiva, utilitza el registre més agut de l’instrument per assolir moments de  gran  intensitat,  retornant  finalment a  la serenitat d’aquesta anhelada albada que el títol suggereix. Flothuis ens transmet l’ànsia i determinació de supervivència humana; al llarg de tota la peça, no deixem de percebre aquest élan vital que la converteix en una composició realment impactant.

“Concert a Vught - Primavera 1944 ", dibuix d’Arie Emens. Al piano Marius Flothuis i Everard van Royen, flauta, estrenant la Sonata da camera op 17 de Flothuis (2/4/1944)

Aubade recorda vagament el Syrinx de Claude Debussy. La seva durada, tempo, alguns motius rítmics i, en certa manera el seu discurs melòdic, són similars. La nota inicial és també un si bemoll i els últims compassos finalitzen la peça de manera afí a la de Debussy. El 2 d’abril, justament una setmana abans de la composició d’Aubade, van Royen havia interpretat Syrinx en un dels concerts de música de cambra del camp. Tots aquests detalls suggereixen que aquesta analogia és un homenatge a una de les obres més importants del repertori per a flauta sola i, així també, al seu amic flautista i al seu admirat Debussy.

Els que van conèixer a Flot han destacat que sempre va ser una persona de gran integritat personal i professional. Fins i tot en les dures circumstàncies dels anys de la Segona Guerra Mundial, va mantenir sempre els seus ideals i la seva honestedat. Per sobre de tot, aquesta admirable personalitat és el que ens transmet la seva Aubade.

Quan va ser arrestat, Flothuis acabava de començar a compondre una sonata per a flauta i piano destinada a la flautista Henny Gomperts, morta molt jove. A la presó, sense paper ni llapis, va continuar component mentalment la peça i, en arribar al camp de Vught, només li va caldre transcriure-la al paper pautat que va aconseguir gràcies a l’orquestra existent. El 2 d’abril de 1944, ell i van Royen van estrenar la Sonata da Camera opus 17. D’aquest esdeveniment s’ha pogut rescatar el programa del concert, dut a terme en un dels barracons, i el dibuix d’un dels presoners assistents, Arie Emens.

Programa del concert del 2 d’abril de 1944. Flothuis i Van Royen van estrenar la Sonata da Camera op 17 en un dels barracons del camp de concentració de Vught

També al camp de Vught i dedicat a l'Everard van Royen, Flothuis va compondre el seu Concert per a flauta i orquestra. Van Royen el va estrenar amb la Netherlands Radio Chamber Orchestra poc després de ser alliberat. Aixi mateix, Flot va començar la Ronde champêtre per a flauta i clavicèmbal que acabaria a Amsterdam el 1945, dedicada a la Gussje i l’Everard.

Una orquestra al camp de Vught

El comandant de les SS al càrrec del camp de concentració de Vught, l'Untersturmführer Chmielewski, va voler crear una orquestra per fer palès l’alt estatus en què mantenia el camp. Hi havia uns quants instruments musicals, la majoria confiscats a jueus deportats. El nombre d’instrumentistes, entre 20 i 25, i la plantilla, canviaven en funció de les deportacions i les arribades de nous músics a Vught. Assajaven cada matí, i un cop a la setmana oferien un concert per als presoners als barracons. Dos o tres cops més setmanalment tocaven per als oficials de les SS al pati interior de les dependències oficials.

El repertori més habitual estava format per peces clàssiques cèlebres, música de saló i música de cabaret.

Marius Flothuis amb Bernard Haitink el dia que va deixar el seu càrrec com a director artístic del Concertgebow (24-8-1974)

Els membres de l’orquestra estaven exempts de participar en les tasques més dures i els jueus quedaven protegits temporalment de ser deportats als camps d’extermini alemanys. 
L’orquestra, però, va durar només uns mesos. Chmielewski va ser substituït per un altre comandant que no considerava necessària l’existència d’una orquestra, adduint que era un luxe que els presos no mereixien. Els músics van haver de retornar a les seves rígides tasques habituals, però no van deixar de mantenir una gran activitat musical, organitzant ells mateixos concerts de música de cambra en el seu temps lliure. Segons el trompetista  Peter Dolk, supervivent de Vught, aquests concerts significaven pels presoners un moment de descans després d’una duríssima jornada de treball i una oportunitat d’oblidar-se momentàniament de la seves circumstàncies.

El regal de Flot

Everard van Royen va estudiar flauta amb Paul Loewer al Muzieklyceum d'Amsterdam i posteriorment, a París, direcció d'orquestra amb Pierre Monteux i clavicèmbal amb Wanda Landowska.

Es va dedicar principalment a la música de cambra i va ser integrant de diversos grups de prestigi. El 1947, juntament amb Guusje, va fundar el sextet Alma Musica, dedicat especialment a la música barroca.

Van Royen recordava així el seu aniversari del 1944 al camp de Vught:

Everard van Royen i Gusta Goldschmidt a principis de la dècada dels anys 50

Marius Flothuis (1914-2001) i Eberard van Royen (1913-1987) van sobreviure al captiveri i van poder seguir amb les seves vides i la seva carrera musical, mantenint una estreta relació al llarg dels anys.

Injustament poc programada, Aubade és una peça que mereix ser incorporada al repertori habitual d’obres per a flauta sola. Recentment, l’estudiant de l’Esmuc Estela Corcolés en va fer una magnífica versió en el concert del seu projecte final Guerra, represión y olvido.

Composicions de Marius Flothuis escrites als camps de Vught i d'Oranienburg*

Vught

• op. 17 Sonata da Camera per a flauta i piano 
• op. 18 Aria per a trompeta i piano
• op. 19 Concert  per a flauta i  orquestra
• op. 19a Aubade per a flauta sola
• op. 19b Ronde champêtre per a flauta i clavicèmbal
• op. 20 Bicinia per a dues veus femenines
• op. 21 Valses Sentimentales per a piano a quatre mans
• op. 22 Dues peces per a guitarra -Folia i Habanera-

Oranienburg

• op. 23 núm.1 Variatie op een oud-Nederlands lied per a violí i piano
• op. 23 núm.2 Duettino Pastorale per a dues violes
• op. 23 núm.3 Sonate per a violí sol
• op. 23 núm.4 Intermezzo per a violí i piano           
• op. 23 núm.5 Scherzo per a violí piano
• op. 23 núm.6 Epiloog per a violí i piano
• op. 24 Concert per a trompa i petita orquestra
• op. 24a Musette per a dues trompes
• op. 25 Tricinia per a tenor, bariton i baix

Publicacions musicològiques

• Marius Flothuis: Mozart. Den Haag. 1940.
• Marius Flothuis: Hedendaagse Engelse componisten. Amsterdam. 1949.
• Marius Flothuis: Pianomuziek. Bilthoven. 1959.
• Marius Flothuis: Mozarts Bearbeitungen eigener und fremder Werke. 1969 (tesis doctoral).
• Marius Flothuis: Notes on notes: selected essays. 1974.
• Marius Flothuis: Mahler interpretiert Mahler. 1981.
• Marius Flothuis en H. van Dijk: 75 jaar GeNeCo: de geschiedenis van het Nederlands Genootschap van Componisten. 1988.
• Marius Flothuis: Denken over muziek, een bundel eerder verschenen artikelen. Kampen. 1993.
• Marius Flothuis: ... exprimer l'inexprimable ..., essai sur la mélodie française depuis Duparc. 1996.
• Marius Flothuis: Mozarts Klavierkonzerte - Ein musikalischer Werkführer, Verlag: Beck. 1998. ISBN 3406418740
• Marius Flothuis: Mozarts Streichquartette - Ein musikalischer Werkführer, Verlag: Beck. 1998. 120 p. ISBN 3406433065
• Marius Flothuis: Autograph - Abschrift - Erstdruck. Eine kritische Bewertung. in Mozart Jahrbuch 2001. Bärenreiter, Kassel. 2003. 506 p.

[1] Com en molts altres camps de concentració, els presoners van ser organitzats en Arbeitskommandos, equips per a realitzar treballs forçats. L’any 1943, les forces d’ocupació alemanyes van ordenar a l’empresa de material electrònic Philips muntar un taller al camp de Vught per tal de produir equips de ràdio i llanternes per la guerra. El president de la companyia, Frits Philips, va posar com a condició que el taller quedés sota la seva direcció i no de les SS. Els dirigents del Philips-Kommando van donar un tracte especial als treballadors, incloent un menjar calent al dia. La majoria dels presoners que en van formar part van sobreviure a la guerra, en gran manera gràcies a aquest tracte especial que Frits Philips els va procurar. Si bé va ser acusat per alguns sectors de col·laboracionista, el 1996 Israel li va  atorgar la medalla Yad Vashem per millorar les condicions dels jueus que van treballar al seu Kommando.

[2] La Kulturkammer, càmera de cultura, era un organisme al qual tots els artistes s’havien d’inscriure si volien treballar públicament. Ser-ne membre significava estar d’acord amb la ideologia de la cultura ària i respectar l’ideari propagandístic del Tercer Reich.

[3] La clavecinista Gusta Goldschmidt. Posteriorment va ser llaütista i integrant del grup Syntagma Musicum, un dels primers grups holandesos de música antiga.

REFERÈNCIES:

Fothuis, Marius, Aubade, música impresa, Broekmans & Van Poppel, Amsterdam 1981

de Klerk, Annette,  In Memoriam Everard Van Royen (1913-1987) Mens en Melodie, volume 62 nº 1

Maarn, 2007. ISSN : 0025-9462

Kiliaan Joyce, Marius Flothuis, Donemus, Amsterdam 1999

http://www.nmkampvught.nl

www.muziekcentrumnederland.nl

http://www.philips-kommando.nl/

http://www.wo2-muziek.nl