Dues qüestions identitàries

La música té la paraula

Som acrònim i són músiques

Des que no sabem si impartim grau o no, potser tenim problemes d’identitat, però almenys sabem del cert que l’Esmuc és, com a mínim, un acrònim. A diferència d’una sigla, l’acrònim incorpora alguna lletra més que les inicials de les paraules que el configuren. Com que ESMC era força impronunciable, des dels inicis de l’Escola es va optar per fer-nos una mica més musicals, ni que només fos gràcies a la u. El problema arriba amb les majúscules. Encara que el logo les ha minusculitzat, a hores d’ara molts tenim dubtes de com ens hem d’escriure: ESMUC, Esmuc, ESMuC, ESMúC?

D’entrada no hi ha una normativa definida. La tendència, tal com ho explica Albert Pla a l’Ara, és que els acrònims s’escriguin només amb la majúscula inicial, ja que molts d’ells els incorporem i pronunciem com una paraula més. Els dissenyadors i grafistes s’hi apunten de pressa, perquè les paraules en majúscula solen fer mal d’ulls dins les caixes de text. No tothom sap valorar la llepolia tipogràfica que són les versaletes i que solventen aquest tipus de problemes estètics; ni tots els mitjans les admeten, entre ells aquesta mateixa publicació digital. En resum, que ESMUC fa lleig, mentre Esmuc és correcte i pràctic. Això sí, quan en parleu Espanya enllà no en digueu El Esmuc, per favor, que som escola i per tant La Esmuc.

I ja que hem entrat en aspectes de gènere, com us hem d’anomenar, noies de l’Esmuc? Dones músics o dones músiques? Ja hi som pel tros, que si el masculí ja ho engloba tot, que si són ganes d’embolicar la troca. Contra el genèric masculí hi ha arguments de pes: d’una banda, sota aquesta ambigüitat lingüística s’han produït històricament discriminacions per raons de gènere; de l’altra, textos legals catalans medievals distingien femení i masculí per dissipar aquesta ambigüitat. Tanmateix, la veritat és que totes dues formes són correctes, però l’argument estrictament lingüístic en contra de “les músiques” és la seva ambigüitat constant. Quan parléssim de la bellesa –o la lletjor– d’una música, caldria aclarir sempre si parlem de la intèrpret o del que ella està tocant. 

Comments

"Música"

El nom d'aquesta mateixa secció, "La música té la paraula", pot fer pensar que qui té la paraula és una dona músic. El dia que l'article estigui firmat per una dona, l'ambigüitat serà total!

Log in to comment.