El dia 8 de maig es va presentar a l’Esmuc el llibre El clarinete bajo, una historia personal. El seu autor, Harry Sparnaay, va ser el professor de clarinet baix de l’escola fins a la seva jubilació, l’any 2011, i és un dels màxims coneixedors d’aquest instrument.

El llibre, del qual ja es va publicar una edició en anglès que està tenint una excel·lent acollida, aborda l’instrument des de diverses perspectives. Amb un gran sentit de l’humor, el professor Sparnaay es queixava d’aquells tractats que es limiten únicament a les digitacions; dels llibres que “quan els obres, són tots negres!” i ha fet una obra on parla no només dels aspectes tècnics del clarinet baix. També tracta sobre el repertori, els estudis, recursos i la història de l’instrument. Sempre, però, des de la seva experiència personal, amb un entusiasme encomanadís i amb la generositat del professor que vol transmetre el seu coneixement a les generacions que segueixen.

La presentació, introduïda per Ramon Torramilans, cap del departament de Música Clàssica i Contemporània orquestral de l’Esmuc, va anar a càrrec de Nino Díaz, director de Periferia Music. Díaz va destacar el repte que suposava en aquest moment editar un llibre tan especialitzat, i la seva satisfacció per haver-s’hi atrevit. La intervenció posterior del Harry Sparnaay, tot i deixar entreveure la seva erudició com a músic, va estar sembrada d’anècdotes que van fer riure els presents.

Per obrir l’acte de la millor manera, en Xavier Castillo, actual professor de l’escola, va interpretar Ónice, d’Alexandra Gardner, una obra per a clarinet baix solista, sobre una base de sons processats electrònicament. Com moltes altres, aquesta peça va ser escrita expressament per al Harry Sparnaay.