Un luxe. Només així es pot definir l'experiència viscuda el passat divendres 27 per la setantena llarga de persones que omplíem l'aula de cor de l'Escola. Ningú s'ho va voler perdre, alumnes, professors, caps de departament, d'estudis, el mateix director... A poc a poc l'audiència va anar entrant a la petita sala del fons del passadís fins que va quedar plena de gom a gom -s'hi van haver d'afegir unes quantes cadires per encabir-hi tothom-. Els motius? D'una banda la simple atracció d'aquesta complexa -també per a l'oient- obra bachiana. L'altre, la seva interpretació al piano per part del professor Pierre Réach, un dels intèrprets més reputats d'aquests 30 petits mons que conformen aquesta atractiva obra per a teclat.

Sempre a l'entorn de la tonalitat de sol major (quin empatx!), Réach va fer gala d'una gran elegància i un destacable sentit del gust desplegant de memòria la complexa i rica polifonia del seguit de danses, cànons, fugues i tocatte que completen el BWV 988. La gran dificultat que entronca el fet de tocar al piano una obra escrita per al doble teclat del clavicèmbal confereix encara un plus més de dificultat al conjunt de l'obra, havent de creuar les mans en nombrosos passatges. Un efecte virtuosístic de primer nivell que el professor Réach va afrontar com si res, com si conegués cada petit secret de cadascuna de les variacions -les quals va executar amb totes les seves repeticions, cosa no tan freqüent- i del seu instrument; sens dubte una masterclass -més- per als seus alumnes allà presents.

Extremadament generós amb els bisos, l'audiència no es va cansar de recompensar el pianista amb nombrosos aplaudiments. Així de satisfets iniciàvem un cap de setmana llarg. Per fi una mica de descans.