Lang Lang

Divendres 20 d'abril a les 4 de la tarda va tenir lloc a la sala 2 de l’Auditori la classe magistral de piano a càrrec del prestigiós pianista Lang Lang. L’acte va estar emmarcat en un talkshow presentat per la periodista i presentadora de 8tv Marta Casagolda. A més a més, es va retransmetre en directe per Internet amb la possibilitat de formular preguntes, a través d’un xat virtual, que serien contestades durant la classe.

El fenomen que envolta Lang Lang és molt interessant en la història de la música, perquè és el primer intèrpret de música clàssica que podríem comparar amb una estrella del pop.Té els seus patrocinadors de roba i sabates personalitzades i mou masses de població, entre altres coses, fet que no s’havia donat mai.

Des del primer moment, el jove pianista va donar una imatge molt fresca, divertida i espontània, cosa que sortia de la seriositat que moltes vegades ens mostra la música clàssica. Amb una personalitat molt nord-americana i amb tocs d’humor va saber transmetre la seva visió de la música als pianistes que van tocar i a tot el públic que va assistir a la classe magistral i també va compartir algunes anècdotes.

Els pianistes que van participar com a alumnes actius van ser Paulina Dumanaite, estudiant de piano de l’Esmuc, i Jorge Nava, estudiant de piano del Liceu. Els dos van escollir el compositor Franz Liszt: el primer moviment de la Sonata en si menor i la Rapsòdia Espanyola, respectivament. Lang Lang va incidir sobretot en l’expressivitat, els contrastos dinàmics, la teatralització i el ritme. En tot moment va ser molt clar amb les coses que volia transmetre. Constantment cantava tota la música i es notava que la tenia a dintre i que tenia molt clar què volia dir amb l’instrument. També va parlar sobre la qualitat del so, que, segons ell, s’ha de projectar fins al final de la sala. Lang Lang utilitzava la força i la relaxació dels braços per buscar el so al final de la tecla. Quan ell tocava el piano per posar algun exemple als alumnes, es podia sentir un canvi notable en la sonoritat; semblava un altre instrument.

Aquesta classe magistral és molt important per a la comunitat educativa de Catalunya, atès que d’aquesta manera s’apropa als estudiants l’experiència en primera persona dels grans músics actuals. Em sembla que això s’hauria de potenciar i caldria obrir-ho a més intèrprets. En aquest cas concret, la classe es va fer curta, perquè només van tocar dos alumnes i es va centrar massa en Liszt. Per tant, recomanaria organitzar més actes com aquest, amb més diversitat tant pel que fa als alumnes com a les obres que s’hi interpretin. I, d’altra banda, per què no obrir el ventall i deixar més espai per al jazz, per a la música tradicional i per a la música antiga?

Qui s’hagi perdut aquest esdeveniment pot veure’n un fragment aquí.