Dijous 19 d'abril de 2012. El govern anuncia noves retallades en salut i afila les tisores per atacar un altre dels pilars de l'estat del benestar, l'educació. A fora, el dia amenaça primavera: un vent infernal que arrossega el pol·len i la pols fins a encegar el més pestanyut vol afegir-se als meus tèrbols pensaments mentre camino amunt i avall del Born. El carrer Montcada no pot pas estar tan lluny! Confiat en el meu sentit de l'orientació i en alguna web de mapes, acabo fent voltes com un turista acabat d'arribar a la ciutat comtal. Finalment, però, una tímida veu de tuba m'orienta entonant la penúltima estrofa del Pange Lingua cap al palau del Marquès de Llió, seu del DHUB i de la llibreria Laie, a la cafeteria del qual s'ofereix el concert.

El Tantum Ergo, obra original de Bruckner per a cor i orquestra, es converteix en la meva porta d'entrada a una formació totalment nova per mi. Tres bombardins i una tuba que prenen un so eclesiàstic quan els ho demana la partitura però que també poden aixecar més d'un somriure i  alguna necessitat de ballar reprimida quan entonen el so de peces més populars. L'obertura del concert, a càrrec de l'arranjament d'un estudiant valencià de la famosíssima Bohemian Rhapsody de Freddie Mercury i la seva clausura, un recull de quatre de les cançons més famoses dels Beatles (no hi mancarà ni Yesterday ni Obladi Oblada), el doten de certa coherència discursiva. Entremig, dues peces de John Stevens: Dances, cloenda de la primera meitat i Power, obertura de la segona.

Hi ha una obra que llueix per sobre la resta. I atenció que aquesta pot ser una opinió molt subjectiva tot i que en donaré raons. Jan Koetsier no és pas un compositor de primera línia, però, com diria un antic professor de clarinet, és un compositor que sap fer molt bé la seva feina. Gran coneixedor dels instruments de vent metall, pot crear obres on els instrumentistes treguin tot el partit a allò que toquen. Això té un altre efecte positiu: l'intèrpret gaudeix més del seu estudi i quan és l'hora de presentar-la al públic el resultat és excel·lent.  Vaig poder parlar amb en Pedro Rodríguez, un dels integrants del quartet, sobre aquesta obra de Koetsier. Conversant amb ell quedava palès que havien passat molt bona estona interpretant-la.

Marxant de casa del senyor marquès, però, encara dono unes voltes més, lamentant que l'entorn humà del concert no hagi estat a l'alçada ni dels intèrprets ni del sumptuós palau que els acollia. Amb tot, retorno content a casa després d'haver-me sobreposat a la meva inicial resistència (“Quartet de tubes?, què és aquesta formació tan estrambòtica?”, tot això dit amb una cella aixecada) i d'haver pogut gaudir d'una primera col·laboració entre l'Esmuc i la llibreria cafeteria Laie que esperem que doni molts més resultats.