Tot i que el shakuhachi no pertany al nostre entorn cultural, tothom a l’Esmuc us dirà que és una flauta de bambú utilitzada per uns monjos japonesos en les seves pràctiques de meditació. I si us pregunteu pel "culpable" d'haver popularitzat fins a tal punt aquest instrument, tothom apuntarà també a la mateixa persona: l'Horacio Curti, professor del departament de musicologia, investigador, coordinador del programa de músiques d’Àsia de l’Esmuc i –ara també– solista amb l’Orquestra Nacional d’Espanya.

El principal tret del meu caràcter? Potser la tenacitat?

La qualitat que més valoro en una persona? La possessió i ús d'honestedat, lleialtat, empatia i passió.

El meu principal defecte? La dificultat d’acceptar que hi ha coses que no puc fer.

La meva ocupació preferida? Desaparèixer metre toco el shakuhachi.

El meu somni de benestar? Viure a un lloc amb menys desigualtats socials, que els meus fills puguin créixer descobrint el món en tota la seva varietat i bellesa i poder seguir fent el que faig.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Crec que mai podré imaginar-la fins que arribi.

Què voldria ser? El que sóc ara mateix.

On desitjaria viure? A qualsevol lloc on pugui fer el que faig, on la família estigui contenta i, si és possible, amb gespa i arbres.

Quin animal prefereixo? No en tinc cap de preferit, me n’agraden molts, des de les balenes fins als rèptils.

Algun so o música que avorreixo? Els clàxons i els motors dels scooters molt forts.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Un dels Beatles que no recordo.

Els meus escriptors preferits? Kenzaburo Oe, Salman Rushdie, Phillip Dick, E.E. Cummings, Basho, Leonard Cohen, Neil Gaiman entre d’altres.

Els meus personatges de ficció? No sé si en tinc, però si he de pensar en algú em ve al cap Gandalf.

La pel·lícula de la meva vida? Em vam marcar molt Brazil de Terry Gilliam als meus 20 anys, Matrix als 30 i moltes de Akira Kurosawa en molts moments.

Els meus intèrprets preferits? Yokoyama Katsuya, Glen Gould, Atahualpa Yupanqui, John Coltrane, Roberto Goyeneche, Caetano Veloso, Leonard Cohen.

Els meus compositors predilectes? Caetano Veloso, Toshio Hosokawa, Leonard Cohen...

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Moltes, puntualment i en general de música pop.

Els meus pintors predilectes? Luis Felipe Noé, Juan Carlos Distefano, Van Gogh, Jakuchu, Francis Bacon.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? No en tinc, només relacions entre sons i memòries.

Els meus herois de la vida real? Tots els que s’esforcen per ajudar els altres desinteressadament i més enllà de la seva pròpia comoditat.

Els meus herois històrics? Gandhi, Nelson Mandela, José Mujica.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Images, amb la música del compositor Josep Maria Guix i Canopée, de Dans les arbres.

Un concert inoblidable? Masada a una sinagoga a New York, Piazzola a Buenos Aires, Joan Mannuel Serrat al seu primer concert a Buenos Aires després de la dictadura militar, Caetano Veloso...

Un paisatge preferit? El bosc de bambú darrera el temple 13 a la ciutat de Chichibu al Japó, a l’Hivern. Moltíssims de la Patagonia Argentina.

Els noms que prefereixo? No en tinc.

Què detesto més que res? La mesquinesa, la manca d’empatia i la manca d’honestedat.

Quins dons naturals voldria tenir? El gaudi per fer exercici, mes paciència.

Estat present del meu esperit? Apassionat amb el que estic fent.

Fets que m’inspiren més indulgència? L'equivocar-se amb bona intenció.

Amb quina cançó m’identifico? Depèn del moment però moltes de Caetano i Leonard Cohen repeteixen.

El meu lema? No en tinc, però m’ha marcat un de molt important al Japó que és isshokenmei i es podria traduir com dedicar-se a una tasca amb tot el propi ésser.