El Premi internacional Joan Guinjoan per a joves compositors finalment ha anunciat el guanyador de la seva dissetena edició. Es tracta de Guillem Góngora i la seva creació Processus. L'obra rep aquest nom pel fet que s'hi poden apreciar diferents tipus de textures, que es veuen afectades per processos de transformació que les encadenen i les uneixen, com si es tractés d'un trencaclosques sonor. Són cinc les textures que es manifesten al llarg d'aquesta obra que es desenvolupa en un sol moviment.

Amb Processus, el compositor buscava reflectir la seva necessitat d'exploració musical, risc o encert que el va portar a experimentar amb harmonies espectrals i amb material sonor generat per l'ordinador. Segons el compositor, aquesta obra va coincidir amb un període en què va estar mancat d'idees i d'alienació del material amb el qual treballava, probablement per motius lligats a la novetat del material, les eines usades o per motius no musicals. Tot i això, aquest bloqueig de què parla Guillem Góngora no va ser un obstacle perquè la seva obra Processus fos guardonada per la seva alta qualitat.

El jurat de la dissetena edició del premi va estar conformat per Clarence Barlow, José Río-Pareja, Bernat Vivancos, Fèlix Pastor i Eduardo Resina. L'obra va ser seleccionada entre més de cinquanta propostes que van ser presentades per compositors de diferents països. Guillem Góngora, de Barcelona, va iniciar els seus estudis musicals a piano, a l'Aula de Música de Barcelona amb Esther Barberán. El 2003 continua amb la seva formació a l'institut Oriol Martorell, lloc on descobreix el seu interès per la composició i on el 2012 rep, en acaba, la matrícula d'honor i el grau professional de música en l'especialitat de piano amb Xavier Pardo. Després va estudiar composició a l'Esmuc, on també continuà amb el desenvolupament de les seves habilitats pianístiques. Actualment es troba realitzant un màster en Music Design en Hku (Utrecht) centrant-se en les possibilitats d'integració entre instruments acústics clàssics i electrònica en viu.

Aquesta dissetena edició ha estat marcada pel decés del compositor Joan Guinjoan, l'1 de gener de 2019, als seus 89 anys d'edat. Nascut a Riudoms, (Tarragona), el 28 de novembre de 1931, el músic, compositor i pianista ha estat un dels músics més importants del panorama de la música contemporània a Europa de mitjans del segle XX fins als nostres dies.

Va iniciar els seus estudi al Liceu de Barcelona per posteriorment continuar-los a París. Encara que sempre va tenir una gran inclinació per la composició, Joan Guinjoan va començar la seva carrera musical com a pianista, fins que a mitjans dels 60 va començar a dedicar-se molt més a la composició. Influenciat per l'avantguarda francesa encapçalada per Oliver Messien i Pierre Boulez, el músic català va ser dels primers a introduir, defensar i difondre a Catalunya i Espanya la música contemporània. Amb projectes com el seu ensemble Diabolus in Musica, es va dedicar a estrenar composicions de la música d'avantguarda del segle XX. Persona de gran energia, va abordar diferents tipus de projectes a més de la interpretació i la composició, com la direcció d'orquestres tant d'Europa com d'Amèrica, o la direcció del Centre de Documentació i Difusió de Música Contemporània de Catalunya, entre d'altres. Tota l'activitat, que va portar a terme amb excel·lència i constància, va fer que li atorguessin diversos reconeixements com el Premi Nacional de Música a Espanya el 1990 o la Creu de Sant Jordi el 1999, any en què també va rebre el títol de doctor honoris causa per part de la universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i el guardó del V Premi Iberoamericà de la Música Tomás Luis de Victoria, el 2004.

Diversos compositors i crítics de música es refereixen a ell com una persona no només d'unes capacitats excepcionals sinó d'uns valors humans en què la bondat feia gala la seva personalitat. Dins de les seves obres mes destacades es troben Ab Origine, Hommage a Carmen Amaya, el Concert per a Piano, la Gran Simfonia no. 2 'ciutat de Tarragona', el seu ballet Trencadís, o Gaudí, la seva única òpera, entre d'altres. Música de gran riquesa tímbrica, manifesta a través de formats diversos que permeten l'exploració sonora i el joc entre les múltiples tecnologies instrumentals, fan de la música de Joan Guinjoan una música innovadora, inesgotable, plena de vitalitat i optimisme.

El seu llegat serà recordat no només gràcies a la seva incansable tasca, sinó també gràcies a projectes com el Premi Joan Guinjoan que cada any organitza l'Esmuc, on es manté la intenció i acció de difondre la música contemporània a Catalunya i Espanya, i estimular les noves generacions de compositors perquè continuïn llaurant el camí que va iniciar aquest estimat mestre.