D’octubre a desembre del 2018 tingueren lloc, al Museu de la Música de Barcelona, sis conferències sobre alguns instruments de la col·lecció, en motiu de la seva incorporació o de la restauració. L’Esmuc hi participà com a coproductora, alhora que aportà bona part del públic: els alumnes d’Organologia. A més, el cicle comptà amb el suport de la Societat Catalana de Musicologia.

La primera conferència, sobre la marimba chiapanenca, tingué lloc l’11 d’octubre. Se celebrava la donació al Museu d’una marimba nandayapa per part de la Universidad de Ciencias y Artes de Chiapas, per la qual cosa s’organitzà un concert de marimba que comptà amb una explicació prèvia sobre l’instrument a càrrec d’Israel Moreno, músic i investigador.

A la segona, el 25 d’octubre, l’etnomusicòleg Horacio Curti explicà l’experiència com a comissari de l’exposició temporal Eolssigu! Els sons de Corea, que es pogué visitar entre el 31 d’octubre del 2017 i el 3 de juny del 2018. El projecte, iniciat tres anys abans en col·laboració amb el National Gugak Center de Seül, comportà un procés molt ric de reflexió sobre el discurs a transmetre gràcies a la confrontació de valors de dues cultures molt diferents. A més, com explicà Immaculada Cusco, encarregada del cicle de conferències, l’exposició permeté un diàleg entre diferents maneres de tractar els objectes, entre els quals trenta janggus acabats de construir que foren donats per a l’espai interactiu del Museu.  

A la tercera conferència, el 8 de novembre, la musicòloga Núria Domènech i l’intèrpret de kora Mamadou Lamine Maiga ens ensenyaren la tradició musical d’aquest instrument del Senegal típic del poble Mandé. Es tracta d’una tradició musical que es transmet de manera oral entre un grup de famílies privilegiades, els djelis, tradició antiga en què l’instrument juga el rol de transmissor de valors culturals. Avui dia es porta a qualsevol estil i sonoritat, com Mamadou Lamine demostrà interpretant una cançó pròpia, Kano,  que definí com a “trap-kora”.

La següent conferència suposà una sortida del Museu i reconduiria la temàtica del cicle cap a la música europea. Tingué lloc el 22 de novembre al taller del lutier Antonio Manjón, especialitzat en guitarres de concert, que revelà els detalls de l’ofici des de l’adquisició de les matèries primeres fins a la venda de l’instrument. Destacà com en la construcció espanyola, a diferència de l’europea, es crea l’instrument d’una sola peça. Les formes es treballen amb un torn de ferro calent que permet corbar la fusta, les peces s’encolen, es fan les  decoracions de marqueteria i, finalment, es col·loquen les cordes i clavilles.

Les dues darreres sessions, el 29 de novembre i el 13 de desembre, es dedicaren als treballs de restauració i reconstrucció facsímil de dos instruments antics: la viola d’arc Barak Norman (Londres, 1714) i l’arxillaüt Matteo Sellas (Venècia, 1641), a càrrec dels lutiers Anna Andreu i César Arias respectivament. Ambdós reflexionaren sobre com la restauració i la fabricació de facsímils d’instruments històrics permeten un retorn entre l’instrument conservat al museu, amb possibilitats de ser investigat, i el facsímil que omple els escenaris, que possibilita que el músic i el públic puguin gaudir de la música viva.