El primer disc de Maram Trio porta els sons de melodies mil·lenàries al món actual. Mariona Sagarra, la veu de Sonos, s’expressa d’aquesta manera a la seva pàgina personal: “M’agraden les sonoritats tenyides de tradició però vestides d’actualitat”. Cantant i compositora, s’ha dedicat a la investigació de les possibilitats expressives de la veu i ha col·laborat amb artistes d’altres àmbits com la dansa, la poesia i les arts plàstiques. Per la seva banda, Marina Albero, pianista i intèrpret de psalteri i de vibràfon, en la seva carrera ha fet recerca sobre la improvisació en diferents estils musicals com són el jazz, el flamenco, la música antiga, l’andalusina o el latin. I Marc Egea, músic i compositor, destaca com a intèrpret de viola de roda que ha tocat en grups de música folk i ha compost per a tot tipus de formacions instrumentals. Amb aquest bagatge dels seus components, Maram Trio, format el 2006, ha actuat en diferents festivals com el Mercat de Música Viva de Vic o el Festival LEM de Barcelona i ha treballat amb institucions culturals importants com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, on el 2012 posà música a l’exposició Catalunya 1400.

Sonos(2017) suposà enregistrar una selecció de deu peces d’entre el repertori treballat per Maram Trio els darrers anys. Cançons del Llibre Vermell de Montserrat, de Guillaume de Machaut, tradicionals catalanes i brasileres s’interpreten acompanyades de psalteri i viola de roda, instruments que, més enllà de la seva execució convencional, toquen ritmes i harmonies contemporanis. De la mateixa manera, la veu desplega les tècniques més variades, amb referències a la música avantguardista del segle XX. Així, s’insufla nova vida a les restes de mons perduts, el de la religiositat medieval i el de la vida cortesana, que se’ns presenten aquí a través de “Laudemus Virginem” o el “Virolai Comment qu’a may”. I aquesta nova vida permet que el segle XIV dialogui amb el XXI a partir de temes propis de caràcter improvisat i reflexiu com són “I si fos...” i “Sine mare nihil”, els quals, sense més text que el títol, ens conviden a escoltar els sons de la música no textual, que tan poc protagonisme tenia a l’Edat Mitjana. 

En definitiva, Sonos ofereix una interpretació original de músiques medievals i tradicionals, majoritàriament catalanes, que ens parla de la capacitat de re-significació de la música al llarg del temps. Una interpretació que, si bé pot crispar els historicistes, transmet a l’oient el poder creatiu que ofereixen els instruments més antics. I és que, com bé diu el nom de l’àlbum, és la percepció del so, i no el missatge verbal, allò que realment dóna cos a la música d’avui.