Ha arribat a la biblioteca com a novetat un disc publicat l’any 1999, del Trio Werther. Un dels membres d’aquesta formació és el professor de l’Esmuc de l’assignatura d’ Improvisació en música clàssica i contemporània, Albert Gumí, qui toca el corno di bassetto. Les altres dues components del grup són la Sílvia Vidal al piano i la Queralt Roca al clarinet. 

Quan tenim a les mans aquest disc ens xoca bastant veure aquesta formació poc habitual: un trio de clarinet, piano i corno di bassetto. Aquest darrer és molt poc conegut  ja que es tracta d’un instrument aeròfon de vent fusta de llengüeta senzilla, de la familia del clarinet, constituït per un tub que forma un angle obtús en la seva part central i acabat en una campana. Tanmateix va tenir un cert protagonisme en temps de Mozart —l'utilitzà al seu Requiem—. Ells defensen que la seva formació pot esdevenir sorprenent, però no experimental, perquè els sons produïts per l’agrupació són molt homogenis, i similars als que trobaríem en un trio de violí, violoncel i piano. El repertori d’aquesta formació és escàs, i per això les obres del disc són peces compostes expressament per a l’enregistrament del CD del Trio Werther.

La formació ens torna a sorprendre amb la temàtica de les peces, que estan basades en música d’origen popular de la Península Ibèrica, i que sobta escoltar-la a mans d’aquest trio. Ens trobem davant de cinc compositors diferents que ens faran fer un petit viatge per la Península. Albert Gumí, a part de tocar el corno di bassetto dins del trio, també és l’encarregat de compondre una part del disc, amb el Salts de Patum aconsegueix transportar-nos a Berga fent-nos sentir dins la festa de Berga amb el seu perfil més poètic, i amb Cançó i dansa defensa la idea d’interpretar també peces pròpies, delectant-nos amb una melodia zíngara. Xavier Montsalvatge està present en el disc amb Ritornello, essent una transcripció, aprovada per ell, del seu Trio per a violí, violoncel i piano. Música amb regust popular a càrrec de Xavier Montsalvatge que captiva per la sensació tímbrica provocada pels dos aeròfons. Ramon Humet ens transporta a terres andaluses amb Dos canciones populares andaluzas i Duende. Hem de reconèixer que la primera és d’essència popular i la segona juga més en crear una sonoritat molt original. També tenen veu Albert Amargósamb Cuatro canciones populares, peces populars amb un posat més clàssic, i Enric Palomar amb Nana y Sevillana i el seu homenatge a Manuel de Falla.

Un disc molt recomanable per a fer un petit viatge per la Península Ibèrica, que ens captivarà al primer segon amb la sonoritat que provoca sentir aquests tres instruments junts. Prepara la maleta, pitja el botó de “Play” i endinsa’t en aquesta aventura!