L’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) enceta una nova etapa amb una nova direcció que per primera vegada estarà liderada per dues dones, que a més de la seva experiència professional, són professores del centre i coneixen de primera mà la seva realitat i funcionament. El Patronat de la Fundació per a l’Escola Superior de Música de Catalunya, màxim òrgan de direcció, va escollir la Núria Sempere com a directora general i la Melissa Mercadal com a directora acadèmica.

Núria Sempere havia estat membre del primer equip directiu de l’ESMUC i és professora del departament de Producció i Gestió. Fins ara, ha estat la directora de l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts de L’Hospitalet. Per la seva part, Mercadal ha ocupat el càrrec de responsable de Recerca, Innovació i Formació, a més de ser professora del departament de Pedagogia i coordinadora del màster de Musicoteràpia.

De manera molt resumida, podríem explicar que, a partir d’ara, la directora acadèmica vetllarà per l’excel·lència acadèmica, i la nova directora general, per incardinar l’Escola en el sistema educatiu i professional del país, orientant tota l’organització per aconseguir-ho. Però això que es diu de pressa es basa en una sèrie de línies estratègiques de treball, molt meditades, en què les dues noves responsables coincideixen.

Sempere i Mercadal tenen la intenció de portar l’ESMUC al desenvolupament complet del seu model i del seu paper essencial com a únic centre públic d’estudis superiors musicals. I, per aquesta raó, es vol continuar apostant per un model formatiu integral, que pretén continuar sent un referent per la seva excel·lència formativa i per la seva diversitat i transversalitat. Així mateix, també vol ser un mirall sociològic del seu país, assumint el paper de dinamitzador de l’ecosistema educatiu i cultural en matèria musical.

Des d’aquest punt de partida, la nova direcció vol incardinar el centre a la comunitat i fer sentir a la ciutadania la raó de ser de l’ESMUC. Què s’hi fa, a través de quines activitats, i tota la seva oferta, els seus projectes de recerca, així com el seu resultat final. En definitiva, l’exhibició de les competències dels seus graduats que porten el nom de l’escola per tot el món.

Per a les noves responsables, una altra peça important és la relació de l’ESMUC amb el sistema d’ensenyaments musicals, per la qual cosa cal constituir-se com a veritable vertebradora de les relacions entre el sector musical i les polítiques educatives. Adoptant un paper de baula entre les polítiques referides a la música dels tres departaments del Govern implicats: els departaments de Cultura, d’Empresa i Coneixement i el mateix departament d’Educació que n’és titular. Cal afavorir que graduats amb una excel·lent preparació contribueixin al desenvolupament de la música com a part essencial de la seva cultura i identitat. Les polítiques públiques del Govern poden alimentar-se d’aquest coneixement expert que té l’ESMUC i això constitueix una gran responsabilitat.

En relació amb el sistema universitari també cal contextualitzar i intervenir sobre la singularitat de les escoles d’estudis superiors artístics i avançar cap a la definició del seu espai en el context de l’Espai Europeu d’educació Superior, i la seva concreció al nostre país.

Des del punt de vista de l’excel·lència acadèmica, cal treballar perquè els plans d’estudi s’ajustin a les necessitats socials de cada moment, amb una reflexió i avaluació constant per proposar possibles canvis i treballar per la seva implantació, i en la mesura del possible, anticipar necessitats futures.

No podem oblidar tampoc la relació amb l’ecosistema professional on l’ESMUC vol constituir-se com un veritable factor de transformació, presentant l’Escola com un agent significatiu i estratègic en la reflexió del sector, de la creació, la recerca, la producció i la difusió musicals. I, molt important, també millorant la vinculació dels estudiants i dels graduats amb el sector professional.

Aquest nou camí no es pot fer sense la motivació dels tres actors que formen la comunitat educativa de l’ESMUC. Professorat, alumnat i personal no docent han de compartir un projecte comú i engrescador, incrementant la participació i l’empoderament de tots els membres. Potser cal recordar els primers anys de funcionament de l’escola quan tot estava per fer i tothom treballava amb la sensació de disposar de molta creativitat i llibertat per proposar, per crear del no-res i avançar. Ara potser és el moment de recuperar aquest bagatge per seguir creant, amb il·lusió i talent, l’Escola que hem imaginat, la que volem que sigui en un futur molt proper.