Edmon Colomer ha dirigit l'Eastern Music Festival, la Daejeon Philharmonic Orchestra, l'Orchestre de Picardie, l'Orquestra Simfònica de Balears, l'Orquestra Simfònica del Vallès i l'Orquestra Filharmònica de Màlaga. El 1993 el Ministeri de cultura espanyol li va encarregar la creació de la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE) i el 2002 va ser guardonat com Chevalier dans l'ordre des palmes académiques pel Ministeri de cultura francès. Vaig poder parlar amb ell en finalitzar un assaig de La Consagració de la primavera, pocs dies abans del concert i això va ser el que em va explicar:

No és la primera vegada que dirigeixes la Consagració. Què canvia quan un s'enfronta a una obra que coneix tan bé?

La possibilitat d'aprofundir en allò que aparentment coneixes. Es pot estudiar des de l'anàlisi, la instrumentació o el context en què va ser concebuda i executada. Amb els anys t'adones que t'has quedat molt a la superfície i la meva obligació com a director és anar el més lluny possible en el que Stravinski va voler dir-nos i en la forma en què ho va fer.

Li has volgut donar un toc personal?

No crec que sigui propi parlar d'un toc personal. El que hem de fer els directors és ser fidels al que ens proposa el compositor. Stravinski és molt precís i clar en definir el que vol i com vol que soni. La interpretació ha de ser molt respectuosa amb el compositor, cal conèixer la seva tradició i les seves fonts d'inspiració, en aquest cas el de la música russa.

Què destaques de la versió que escoltarem aquest cap de setmana?

En aquest moment el que em plantejo és que els intèrprets entenguin el que estan tocant, per a la majoria d'ells és un descobriment. La idea és arribar a una comprensió de l'obra que sigui honesta i transparent, que ens permeti explicar-la des de la primera nota fins l'última, simplement intentar traduir la partitura que ens va deixar Stravinski.

No vam poder parlar amb Xavier Albertí, però es parla d'un "nou format" ¿ens podries comentar alguna cosa sobre la part escènica?

La part visual serà un suport, la idea va néixer d'un projecte dramàtic i es va parlar de la possibilitat de fer-la amb ballet. Al final serà un format de concert amb un element escènic molt tangencial.

Tens algunes versions de referència?

Prefereixo no respondre't. És clar que tinc respecte i admiració per algunes versions, però les oblido, no hi ha cap relació entre elles i el que jo faré.

Es tracta d'una producció enorme, ¿què ens pots explicar des de darrere de bambolines?

Hi ha hagut uns assajos per seccions, per buscar equilibri i homogeneïtat, especialment pel que fa a dinàmiques i timbre. El que ha d'existir és una preparació prudent, que hi hagi suficients assajos i un espai on el so respiri; la Consagració no es pot fer en qualsevol sala de concert. Evidentment el més important és l'estudi personal de cada músic i el meu.

I del treball amb l'Orquestra Simfònica de l'Esmuc?

En una escola com aquesta se suposa que hi ha un nivell tècnic alt, i això és així, pràcticament tots el que estan tocant tenen capacitat per resoldre amb solvència aquestes dificultats. Però l'orquestra es crea en el primer assaig i desapareix en l'últim concert, no hi ha experiència com a conjunt. Cal fer un treball de coherència simfònica, en el sentit literal de la paraula.

Voldries afegir-hi alguna cosa més?

Cal destacar l'obra Balena Blava que ha escrit Raquel García-Tomás, inspirada en la Consagració. L'autora ha construït un món molt suggestiu des del punt de vista tímbric i dramàtic. Està demostrant que és una compositora seriosa, sòlida i que mereix el qualificatiu de compositora.