Jaume Guri

Tònica dominant

“Deixa-ho pel final, així no perdràs temps fent-ho”

Tot just graduat el curs passat de l'Esmuc, el joveníssim violinista Jaume Guri ha estat convidat a actuar com a solista a l'orquestra simfònica de l'Escola, en el marc dels Grans Conjunts d'aquest proppassat gener. Amb el record recent del seu esplèndid Concert per a violí núm. 2 de Prokòfiev, li hem demanat que, a distància —actualment està perfeccionant els seus estudis a Basilea—, ens respongui el qüestionari de la Tònica dominant.

El principal tret del meu caràcter? Tranquil·litat i optimisme. 

La qualitat que més valoro en una persona? Sinceritat i humor.

El meu principal defecte? Procrastrinació extrema.

La meva ocupació preferida? Passar-ho bé.

El meu somni de benestar? Felicitat, salut i viatjar. I molta música.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Perdre aquells a qui estimo.

Què voldria ser? Músic freelance.

On desitjaria viure? A la Costa Brava.

Quin animal prefereixo? La mantis.

Algun so o música que avorreixo? Els despertadors/rellotges no silenciosos.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Back to Black.

Els meus personatges de ficció? Kvothe.

La pel·lícula de la meva vida? Los Aristogatos.

Els meus intèrprets preferits? Patricia Kopatchinskaja, Andrew Manze, Nicolas Altstaedt.

Els meus compositors predilectes? Bach, Mozart, Xostakóvitx.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? “Jaaa cumpraaat la gróssaaaa”

Els meus pintors predilectes? Paul Klee, Van Gogh, Dalí.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Mi b Major és groc-taronja càlid.

Els meus herois de la vida real? Herois anònims.

Els meus herois històrics? Gandhi

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? D'Andrew Manze, Mozart Violin Concertos.

Un concert inoblidable? Tocant, la Tercera de Mahler amb la Jonc. Com a públic, Alina Ibragimova tocant Bach i Ysaÿe.

Un paisatge preferit? El fons marí.

Els noms que prefereixo? Els curts.

Què detesto més que res? La son.

Quins dons naturals voldria tenir? Saviesa.

Estat present del meu esperit? Amb ganes d’absorbir de totes bandes.

Fets que m’inspiren més indulgència? Les disculpes sinceres.

Amb quina cançó m’identifico? Amb cap.

El meu lema? “Deixa-ho pel final, així no perdràs temps fent-ho” - NO APLICABLE A TOT!! :)

Comments

Log in to comment.