El 26 d'octubre vaig anar a l'oficina del nou cap d'estudis de l'Esmuc per fer-li algunes preguntes sobre el seu nou càrrec, després de diversos anys exercint com a professor de l'Escola. Desitjant conèixer una mica més d'aquest musicòleg vingut directament des de Colònia, ciutat on es va doctorar en musicologia amb una tesi sobre la guitarra com a símbol a Espanya.

Vas néixer i estudiar en un país considerat com una de les meques de la musicologia. Per què decideixes deixar Alemanya per Barcelona?

Va ser una casualitat. La meva mare va comprar uns apartaments a Calella quan jo tenia dos anys, he passat tots els meus estius a Catalunya. Sempre vaig tenir el desig de venir a viure aquí, però abans d'acabar els meus estudis encara tenia massa vincles personals com per anar-me'n.

Rolf és multifacètic. (Etno) musicòleg, filòleg —saps més de cinc idiomes—, guitarrista de flamenco i de música moderna. Quan et pregunten en què t'especialitzes, què respons?

Oficialment vaig fer musicologia històrica però quantitativament vaig fer fifty-fifty. Sempre he intentat evitar decidir-me entre musicologia històrica i etnomusicologia, tant epistemològicament, metodològicament com temàticament m'atrauen molt les dues coses. Sóc un fetitxista de la guitarra, quan miro la tele sempre tinc algun llibre amb guitarres obert. M'interessa molt la música hispana, portuguesa i llatinoamericana per un tema emocional, també la seva interacció amb la religió, així com la semiòtica i l'hermenèutica. A més, m'agrada especialment la docència.

Et fa pena allunyar-te del món docent?

Si i no. Tinc menys contacte directe amb els estudiants, però en el fons el que estic fent és per a benefici seu i em dona una gran satisfacció. Estic molt content amb el que faig ara.

Com a gran polifacètic, quin consell li donaries als estudiants, en aquesta època d'excés d'informació disponible?

Crec que és fonamental saber com avaluar i organitzar aquesta informació de manera crítica. Per a mi generar aquestes competències és un pilar metodològic fonamental. Això és una cosa que també es pot entrenar, per exemple en els treballs de final de grau.

Què fa un cap d'estudis?

Té una part més abstracta, com poden ser l'organització en alguns processos: proves d'accés, plans d'estudi, garanties de qualitat, concert finals, etc ... I després coses molt concretes: resoldre sol·licituds de canvis de grup, assignatures, horaris i altres.

Per què vas acceptar aquest nou càrrec?

Jo no m'ho havia plantejat, va ser una sorpresa. Quan m'ho van oferir em va atreure i després de dos mesos puc dir que ho estic gaudint molt. Crec que tinc molt bona relació tant amb professors com estudiants, cosa que és molt necessària en aquest càrrec. La nostra institució té un caràcter molt diferent a les universitats o escoles de música: hi ha moltes tasques que et permeten canviar i intervenir de manera creativa, no em sento com un funcionari que està omplint formularis tot el dia.

Quins són els teus objectius al futur?

La meva preocupació principal és mantenir l'Escola funcionant, no puc pensar en grans plans per al futur, per ara em toca acostumar-me i aprendre-ho tot. Intento fer moltes preguntes, vaig observant què es pot millorar i proposo idees per fer les coses més fàcils, eficients o més econòmiques.

Alguna cosa que t'agradaria afegir?

Agrair als que van confiar en mi oferint-me aquest lloc. A Josep Margarit, l'anterior cap d'estudis, que em va fer sessions formatives els mesos anteriors. I als que treballen dia a dia amb mi: l'equip directiu i el secretariat, que m'ajuden amb les coses que encara no sé com van. Espero poder demostrar que això val la pena i que estic a l'altura.