Eva Casado

Eva Casado

"En la vida has de centrar-te en allò que pots fer i en allò que et fa feliç"

Tot i la seva discreció, l'Eva Casado es feia notar, durant aquests anys que ha estat a l'Esmuc com a estudiant de violí clàssic. Acompanyada gairebé sempre del seu pare, amunt i avall amb la cadira de rodes, la seva és una història de superació que ha culminat amb èxit. S'ha graduat amb un currículum excel·lent que ha inclòs una estada a l'estranger, als Estats Units. I continua encara, amb les excel·lents expectatives del seus estudis de postgrau a Florida. El seu secret, tal com ella afirma, és enfocar la vida des del costat optimista i no creure's les limitacions que el destí sembla imposar-te.

Com vas començar els estudis musicals? Quina és la teva trajectòria?

Vaig començar a estudiar amb cinc anys, a l'escola de música del meu poble, a Cerdanyola, Fins als dotze anys, quan em vaig posar malalta. Vaig haver de deixar-ho durant tres anys. Després, quan vaig començar a recuperar-me una mica, vaig començar a tocar el violí al llit. Em vaig treure el grau professional tocant al llit.

Quina és la teva malaltia exactament, i quin pronòstic té?

Estic malalta de síndrome de fatiga crònica. Com indica el seu nom, en teoria és de per vida, tot i que pot millorar o pot empitjorar: pot passar qualsevol cosa. Així que millor viure el moment, i el que pots fer, i el que pots gaudir, doncs aprofitar-ho.

Com ha sigut aquest cicle a l'Esmuc? Quines limitacions has tingut, com les has pogut superar?

El meu pas per l'Esmuc crec que m'ha fet millorar, com a persona i com a intèrpret. Sí que m'he anat trobant alguna dificultat, com la necessitat d'alguna adaptació: per exemple, les aules del quart pis, que no estan adaptades, no puja l'ascensor. Les classes de formació corporal vam haver de fer-les diferent. Però, els professors en general, en aquest sentit, tenen bona disposició.

Alguna anècdota, d'aquests quatre anys?

Bé, una cosa, que jo trobo molt remarcable, es haver pogut passar el tercer curs als Estats Units, a la West Virginia University. Ha sigut una experiència increïble. Faria un parell d'anys, no ho hauria ni imaginat. Va estar molt bé. I aquí, amb els companys d'aquí, de records així agradables, doncs bons moments amb gent de cambra, d'aquests que acabes plorant de riure.

Quina ha sigut la teva experiència amb l'estada als EUA? La recomanaries?

Doncs una experiència molt positiva en general, també molt dura en molts sentits, requereix molt d'esforç per part de tota la família. Però jo trobo que val la pena. Sí que ho recomanaria, però que tinguin en compte que s'hauran de preparar molt bé, i que hauran de fer sacrificis i esforços bastant grans. No és gens fàcil.

Algun consell per a estudiants que entren nous?

Que aprofitin tot el que el centre els ofereix, que n'extreguin totes les coses positives que puguin, que n'hi ha moltes. També hi ha de negatives, però a vegades ens centrem molt en el que és negatiu, i crec que en la vida en general has de centrar-te en allò que pots fer i en allò que et fa feliç.

Per què vols anar a estudiar fora? Quins plans professionals tens per al futur?

M'han contractat com a assistent de professor a la Universitat de Florida, i amb aquest contracte també m'hi entra el màster d'interpretació, que és el que estaré fent durant aquests dos anys. Valoro moltíssim tot el que aquest país m'ha donat fins ara. Crec que en els mateixos Estats Units, jo, amb la meva malaltia i amb les possibilitats econòmiques de la meva família, no hagués arribat on he arribat aquí. Però ara, que estic formada i que vull començar a mirar cap al món laboral, aquí no hi veig gaire sortida. Crec que en aquest moment, i tal com estic jo, a d'altres països ofereixen aquestes possibilitats que aquí no hi ha o són molt escasses.

Quin és el repertori violinístic que prefereixes?

La veritat és que sóc una intèrpret molt variada, i estic molt oberta a que qualsevol persona que em digui: "Mira aquesta peça, què et sembla?". M'agraden les composicions per a violí sol, com Bach, que és fantàstic, i ara també m'estic interessant bastant per les creacions contemporànies d'autors catalans.

Podries explicar un poc el teu treball final?

Sí, es diu, "El violí sol d'aquí i d'ara", i és una anàlisi de tres peces per violí sol d'autors catalans vius: Josep Soler, Salvador Brotons i Albert Guinovart. Com són autors vius, els he pogut entrevistar personalment, i m'han aportat la seva visió sobre les peces, cosa que crec que és molt interessant. Normalment, estem acostumats a fer anàlisi de peces de persones que ja no hi són i sempre ens queda el dubte dels motius que els van portar a compondre com ho van fer. De vegades ens mengem molt el cap intentant pensar com va pensar l'autor. Però ara tenim l'oportunitat de preguntar-ho als autors d'ara, i tampoc ho fem. Trobo interessant fer aquest exercici.

Comments

Log in to comment.