Joan Sanmartí és professor de Guitarra Jazz i de Composició de música moderna de l’Esmuc i ja fa set anys que forma part l’Escola. Quant a la seva formació, posseeix el Títol superior en l'especialitat d’intèrpret de guitarra jazz i música moderna (Esmuc), té diplomes de l'Aula de Música Moderna i del Taller de Músics de Barcelona, així com un màster en creació musical i tecnologia del so de l'Institut de l'Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Amb una àmplia activitat concertística i compositiva, també ha publicat una vintena de discos. Els seus interessos i projectes de recerca estan en el terreny de la composició, la recerca de punts de trobada entre diferents tradicions musicals i l'experimentació amb diferents llenguatges.

Per què t’has presentat com a Cap de Departament?

Crec molt en la idea que si formes part d’un col·lectiu, en un moment o altre hauràs d’invertir una part extra de temps i energia perquè es pugui seguir avançant cap als objectius del grup, i la formula pot ser que cíclicament algú n’agafi la responsabilitat. Vaig creure que era el meu moment d’assumir-la. M’hi vaig veure valent de presentar-m’hi perquè en èpoques anteriors ja m’havia dedicat a la gestió tant d’empreses com d’associacions i és una cosa a la qual estic força habituat. A més, he d’afegir que ho faig amb molt bona sintonia tant amb l’anterior cap de departament com amb la resta de companys professors.

Quines mancances has trobat com a professor?

Independentment a les que ja són inherents a les èpoques que ens han tocat passar en els últims anys, i que per tots són conegudes, a mi sempre em va fascinar una cosa des del principi de l’Esmuc, i és que sigui una escola on et trobes totes les disciplines musicals. M’agrada molt la transversalitat. En aquest sentit, crec que potser en el transcurs d’aquests anys a vegades no s’acaba d’aconseguir el que en un principi es desitjava. Potser aquesta existeix més entre l’alumnat que en el professorat. I també crec, sobretot, que aquesta s’hauria de plasmar més en els currículums dels diferents itineraris.

I què creus que pots aportar de nou?

De broma diria que espero almenys fer-ho correctament, per no espatllar el que han fet els del davant meu. I seriosament diria que puc aportar la meva experiència en l’organització empresarial i associativa i facilitar segons quins aspectes de la tasca diària. En el sentit de la qualitat de les classes, el pes el porten els meus companys, els professors. El cap hi té poc a aportar. De fet, el pes recau tant en els professors com en els alumnes, és un pes compartit. Només espero aportar una gestió més fàcil, una gestió més fluida —si es pot— de la que van fer els meus antecessors.

Com voldries que interaccionés el teu departament amb l’Escola?

He de dir d’entrada que el meu departament interacciona molt amb l’Escola. Sense anar més lluny, és l’únic departament que fa projectes en els quals integra músics d’altres departaments. Em refereixo a les Jams, a l’Esmuc Jazz Project... És a dir, aquesta educació transversal a la qual em referia anteriorment ja la tenim una mica, i és una de les parts més atraients d’aquesta escola perquè la diferencia de les altres, i crec que potenciar-ho sempre anirà a favor nostre.

Finalment, què n’opines del 3+2 (el grau de tres anys i el postgrau de dos)?

Quan es prenen decisions d’aquest tipus, crec que cal buscar l’equilibri entre la part organitzativa, de gestió i de viabilitat dels projectes, amb la part pedagògica. Si es desequilibra en qualsevol de les dues bandes, no funciona. I crec que la decisió presa amb el 3+2 no és del tot equilibrada, sinó que la veig més justificada per la qüestió de la gestió que la pedagògica, cosa que em porta a no ser-ne un bon advocat defensor.