Imma Grimalt és contrabaixista, historiadora de l’art i professora de Desenvolupament Professional, Producció de concerts, Management i representació d’artistes i Tècniques de comunicació a l’Esmuc. És fundadora de la JONDE i l’Orquestra del Vallès, on va tocar durant deu anys. Ha fet sempre compatibles les tasques de gestió amb l’ensenyament del contrabaix al Conservatori de Manresa. La gestió l’ha acompanyat durant tota la seva carrera professional: va començar amb una empresa de representació d’artistes, per a acabar a l’Auditori com a Directora de Desenvolupament. Va ocupar el càrrec durant deu anys, compaginant-lo amb la docència a l’Esmuc.

Per què t’has presentat a cap de departament?

L’antic cap no es podia tornar a presentar i ho vaig fer jo. Tinc disponibilitat de temps, perquè m’agrada molt la gestió, a part de la docència, i tinc ganes de poder-me implicar amb l’Escola. De fet jo sóc la tutora de pràctiques del grau de Producció i Gestió, molt importants en els nostres estudis, i això comporta una implicació molt gran amb el personal PAS i l’Escola, de manera que ja tinc certa experiència en la gestió dins el centre.

Què hi vas trobar a faltar com a professora?

Som tots companys, i els temes es parlen; hi ha un consens entre els professors. Això no funciona com un partit polític, on un mana i els altres obeeixen. Som un col·lectiu que treballem junts, i per tant els canvis i les propostes es fan de consens. A mi em podria agradar que les reunions fossin més habituals, o altres detalls petits, i en això sí que no puc influir-hi; però per a la resta es treballa conjuntament per estar al servei dels alumnes. Crec que ho fem tots els professors; n’hi ha que s’impliquen més, i n’hi ha que s’impliquen menys. En principi som un equip, i treballem perquè els alumnes tinguin una experiència favorable i per donar-los la informació necessària perquè puguin continuar sense entrebancs amb la carrera.

Què pots aportar des del teu nou càrrec?

No sé realment tot el que comporta. Per tant, aventurar-me a dir-ho és una mica poc realista. Potenciar el tema dels màsters, sobretot el projecte de màster on-line que encara estem engegant, i començar a estudiar la viabilitat d’un màster de producció i gestió internacional, tot i que tot això són només idees o propostes. Com que els alumnes tenen moltes hores de pràctiques, a tercer i quart, s’està intentant compactar les assignatures en un sol quadrimestre a l’últim curs. El cap de departament actual està intentant aquesta millora, perquè en aquest sentit facilitaria molt als alumnes poder fer pràctiques en empreses. M’agradaria potenciar l’ús de l'aulari moodle entre els professors del departament. Es podria explotar molt millor.

Com voldries que interaccionés el teu departament amb l’Escola?

El departament de Producció i Gestió estaria bé que es pogués implicar més en la gestió de l’Escola, justament. Aquest any, els alumnes de Producció organitzen el Dijous toca Esmuc. Tenir un cicle de concerts on els protagonistes siguin els alumnes és una necessitat de l’Esmuc. Això mateix ja implica un grau d’implicació més alta. Fins ara es programaven concerts, però eren molt més aïllats. De la mateixa manera que el departament s’ha implicat en muntar el cicle de concerts, es pot implicar en la gestió d’altres temes relacionats amb els estudiants… Els dimecres es fan les Jam sessions, i les organitza el cap de departament de Jazz i Música moderna, que té una feinada impressionant, s’hi ha implicat moltíssim i s’hi ha posat. Falta gent a treballar, i el nostre departament es podria intentar implicar més en aquests temes per a suplir aquesta mancança. És natural que ens relacionem amb la comunicació i amb la producció. Encara que només actuéssim com a suport, seguint els protocols marcats pels tècnics de la casa que estan treballant en els projectes, aportant des de mà d’obra fins a idees, propostes o suggeriments.

Creus que s’hauria d’accentuar la presència del grau de Producció i Gestió dins l’Esmuc i en el panorama dels ensenyaments superiors catalans i espanyols?

El nombre d’alumnes del grau no depèn del cap de departament. Segurament tothom considera que falten places de la seva especialitat. Però cal donar-hi més visibilitat. Hi ha bastants màsters universitaris de gestió cultural, però un grau sencer només es pot fer aquí. És tan únic, que cal preservar-ho i potenciar-ho… A Espanya no es fa enlloc més, això. Qualsevol músic que vulgui tocar està obligat a fer producció i gestió. Qualsevol intèrpret ha de gestionant la seva carrera, s’ha de convertir en un petit autònom, un petit empresari. Gairebé tots els intèrprets han de passar per això, per gestionar la seva carrera artística. Des del meu punt de vista, crec que hi hauria d’haver més assignatures de gestió per tots els alumnes… Hi ha bastants alumnes que es queixen que les assignatures troncals de quart haurien de fer-se abans; d’altres es queixen que encara no necessiten les nocions que els donem. Tenim els dos extrems, però no és pot negar que la gestió s’hauria de tenir més en compte dins els estudis superiors artístics, també aquí, a l’Esmuc. Com a cap de departament, crec que remarcar la importància de la producció i la gestió és una de les meves responsabilitats.