El violinista graduat a l’Esmuc Joel Bardolet va publicar el desembre de l’any passat el seu primer disc com a solista. Després d’haver interpretat obres tan canòniques com els concerts de Txaikovski, Dvořák o Sibelius, aquesta vegada s’atreveix amb obres de compositors contemporanis com György Kurtág, Balz Trümpy o Arvo Pärt. Tot i així, ja té experiència amb aquest tipus de repertori, havent treballat amb compositors com Rudolf Kelterborn, Hannes Seidl o Orazio Sciortino.

L’enregistrament ha estat produït pel nou segell discogràfic Seed, que aposta pel talent jove del país, amb artistes com el Quartet Gerhard, Carles Marigó o, més recentment, Anna Alàs i Jové, tots ells amb un gran reconeixement —tot i la seva joventut— tant a Catalunya com a l’estranger.

El títol del disc, Intertwined Paths, és també el títol del cicle de sis peces per a violí del compositor suís Balz Trümpy, que representa l’obra central i més extensa del repertori. Tot i que no van coincidir, el compositor va ser durant molts anys professor del Conservatori de Basilea, en el qual Bardolet va estudiar més endavant. Trümpy, com a deixeble i assistent de Luciano Berio, recull gran part del seu llenguatge i la seva estètica i això es veu reflectit en aquesta obra.

Tot i que Bardolet no vol justificar-se (ni pot, segons ell) per la tria del repertori, ja que se’l podria titllar d’incoherent, el títol lliga molt bé amb tot el contingut del disc. Les primeres pistes formen, de manera òbvia, un entrellaçament de dos camins: el de György Kurtág i el de Georg Philipp Telemann. Alguns moviments de l’obra Signs, games and messages del contemporani hongarès s’intercalen amb els d’una fantasia del barroc alemany, remarcant així la clara mirada al passat de Kurtág, que, sense anar més lluny, té un moviment dedicat al coetani més cèlebre de Telemann (Hommage à J. S. Bach) o un altre titulat In nomine, referint-se al gènere musical anglès del segle XVI, tot i que el subtitula all’ongherese per salvar les distàncies. De Kurtág també podem sentir, cap al final del disc, tres peces breus per a violí i piano.

Cal destacar, també, l’obra titulada L’inabastable perfil, del compositor català –i paisà del violinista– Miquel Oliu, guanyador del XXXII Premi Reina Sofia de Composició, donant rellevància així a la música de nova creació que es fa a Catalunya.

Per altra banda, l’obra més discordant del disc, sense tenir en compte la fantasia de Telemann, és potser la d’Arvo Pärt, Spiegel im Spiegel que, amb la seva clarividència característica, es podria entendre com un digestiu després dels dos plats forts, i ens allunya de les estètiques més reconcentrades i críptiques de Kurtág i Trümpy, i fins i tot d’Oliu.

Com explica en el llibret, Bardolet és conscient de les imperfeccions de l’enregistrament, però les justifica dient que són “les [seves] pròpies i el resultat de tocar sense por al judici, sense limitar la imaginació al món diplomàtic del violinisme”, ja que presenta aquest enregistrament com “una música explicada a persones amigues”. Amics seus són els que l’acompanyen al disc, de qui se n’han entrellaçat els camins al Conservatori de Basilea: el pianista suís Marco Scilironi i el violoncel·lista i compositor sicilià Alessio Pianelli, de qui en podem sentir l’obra J2728A – LOST, per a violí i violoncel.

El violinista vigatà es mostra en aquest disc —com ja ens té acostumats— irreverent i atrevit, sense por de fer enfadar els més severament conservadors i amb ganes de sorprendre el públic més entès, deixant ben clares les seves habilitats com a solista i com a músic de cambra. L’atreviment de la discogràfica Seed és també rellevant, ja que, segons la seva responsable, Rut Martínez, neix amb la intenció de “fer un acompanyament de veritat als músics” encarregant-se del seu management i publicant-ne els enregistraments com a carta de presentació per aconseguir gires i concerts. És una eina molt valuosa per al talent emergent del país, que en nombroses ocasions ha de buscar el reconeixement a l’estranger.