El mes d’octubre del 2016 el segell Naxos va publicar el segon volum de la sèrie de quatre discs, 21st Century Spanish Guitar, dedicats a la música per a guitarra d’autoria espanyola del segle XXI. En aquest cas, hi sentirem obres dels compositors espanyols Jesús Torres, Antón García Abril, Luís de Pablo, Eduardo Soutullo, Jacobo Durán-Loriga i Juan Manuel Ruiz, i dels catalans Lleonard Balada, Benet Casablancas i Marc López Godoy, aquest darrer, graduat en composició a l’Esmuc.

El guitarrista Adam Levin, tot i no tenir sang espanyola, sí que té un vincle molt important amb l’instrument més representatiu del país, i no és pas estrany que interpreti obres de tots aquests compositors, ja que l’any 2008 va rebre la beca Fulbright en el camp de la interpretació musical per a estudiar el repertori contemporani de la guitarra espanyola a Madrid. A més, també ha obtingut una beca del Programa de Cooperació Cultural del Ministeri de Cultura d’Espanya i la beca Kate Neal Kinley per a seguir amb aquesta recerca. A partir d’aquí van sorgir la trentena d’encàrrecs que va fer als diferents autors i el posterior enregistrament de les obres. Cal destacar la gran tasca que això representa per a la promoció de la música de nova creació a Espanya. Els compositors als qui s’han encarregat aquestes obres pertanyen a quatre generacions diferents. En aquest disc n’hi podem veure representades tres, amb compositors nascuts en dècades diferents del segle XX: els anys 1930, 1950 i 1960. I és que el propi Levin sent que hi ha una necessitat de donar veu a aquests compositors, ja que durant la segona meitat del segle passat no hi va haver un reconeixement de la música del país com havia passat amb Granados, Albéniz o de Falla. El guitarrista entén aquest fet com una causa de fenòmens ben diversos com la Segona Guerra Mundial o la gran mercantilització de la cultura, però s’oblida del més important: el franquisme.

En el cas de l’obra de Balada, compositor català establert als Estats Units, la música reflecteix els motius i les atmosferes d’aquesta època daurada de la música espanyola prenent com a referència el músic ilerdenc Enric Granados. Levin i Balada ja havien col·laborat en l’obra per a quartet de corda i guitarra Caprichos No. 1: Homenaje a García Lorca i d’aquesta en surt l’encàrrec de quatre noves peces, entre elles la que encapçala el disc, Caprichos No. 11: Abstracciones de Granados.

Després d’haver-se graduat a l’Esmuc, Marc López Godoy va estudiar amb Balada als Estats Units gràcies a una beca de la Carnegie Mellon University de Pittsburgh, és per això que la relació entre aquests dos compositors és molt estreta. L’obra de l’autor català, Elegía Otoñal, ens explica el pas de l’alegria de l’estiu a l’arribada imprevisible i turbulenta de la tardor, passant pels dies minvants del mes d’agost, utilitzant com a element transversal la sonoritat, l’harmonia i l’atonalitat. Aquesta obra es va estrenar al Festival de Guitarra de Girona.

En canvi, l’obra de Casablancas, guanyador del Premi Nacional de Música, és la que s’allunya més de les dues esmentades anteriorment, ja que el seu estil és completament diferent i deriva de la segona escola de Viena.

Levin adverteix a l’oient, en el llibret del disc, que el que sentirà “no és la música de guitarra dels seus pares”, tot i que hi percebrà “matisos, referències i homenatges als grans mestres del segle XIX i de la primera meitat del XX”, deixant clar que “el llenguatge musical del segle XXI a Espanya ha evolucionat des de l’estrena del Concierto de Aranjuez de Rodrigo”.

Cal recordar que no és la primera vegada que Naxos aposta pel talent espanyol i català. El mateix Casablancas, per exemple, compta amb un gran catàleg enregistrat per aquesta casa i Jordi Masó, professor de piano de l’Esmuc, hi ha gravat nombroses integrals de piano de compositors catalans i espanyols. No és necessari mencionar la professionalitat del segell especialitzat en música clàssica i contemporània, tant en l’edició del material sonor com en el disseny físic del disc.