L'Oriol Ferré, exalumne de l'ESMUC, és un actiu formador en educació musical, professor de música i inventor. És professor de música de l’EMM Miquel Blanch de Castellbisbal –de la qual va ser director durant quatre anys–, membre fundador de la secció Orff-Catalunya de l’Associació Orff-Espanya. Forma part de la comissió de formació i investigació de l’Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM), coordinador de la secció Educa-Sonograma de la revista Sonograma Magazine i coordinador pedagògic de les activitats de la Fundació de Música Simfònica i de Cambra. Com a trombonista, és membre de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, del grup de rumba catalana Derrumband i de la CIA de teatre Ticotacoteca. I, com a creador de la col·lecció de materials didàctics Harmony-Games, el mes passat va impartir-ne un curs a l'Esmuc, How it's made. 

M'agradaria començar parlant de la teva visió sobre la pedagogia. Creus que podria ser considerada com a "poc ortodoxa"?

Moltes de les idees amb les quals treballo tenen una llarga tradició, encara que algunes d'elles hagin patit una implementació lenta o no hagin acabat de consolidar-se en la nostra societat. Ortodoxes o no, el que intento fer és cercar les propostes que em semblen més interessants en l'àmbit pedagògic i aportar-hi la meva visió personal. Crec que la interrelació entre diferents disciplines i idees metodològiques és essencial per seguir avançant. És per aquest motiu que, sempre que puc, intento seguir formant-me en diferents disciplines i corrents pedagògics, sobretot d'aquells que en sé menys.

El teu mètode és diferent pel que fa als mitjans o també pel que fa als objectius?

En primer lloc, no considero que jo tingui un mètode específic. Em vaig formar a l’Orff Schulwerk School de San Francisco amb professors com Doug Goodkin, Sofia López-Ibor o James Harding i aquesta experiència va marcar molt la meva carrera professional. Una de les primeres coses que vaig aprendre és que el Schulwerk no pot considerar-se un mètode. Els que hi som afins acostumem a definir-ho com a concepte artístic i pedagògic obert, parlem del paraigua del Schulwerk, de les idees metodològiques de l'Orff. En aquest paradigma no hi ha un model concret a l’hora d'impartir una classe i sovint ens trobem en un escenari d'incertesa on toca deixar-se endur per la imaginació i la creativitat. En aquest entorn de “no mètode” cal remarcar la importància de treballar la música amb el moviment. Jo, que no m'he dedicat mai a la dansa, sempre m'he trobat molt còmode amb activitats físiques relacionades amb el ritme i la percussió corporal, així com amb l’ús del llenguatge i d’elements culturals propers al context dels alumnes, però també amb elements de contextos més allunyats. Evidentment que les classes tenen una estructura, però cal saber adaptar-se a les necessitats o interessos de cada grup. En aquest sentit, les diferents activitats que realitzo en un grup-classe miro de vincular-les entre si i sempre tenen algun punt en comú: la mateixa forma, estils similars, un fons cultural coherent... M'interessa especialment que les diferents activitats que proposo es desenvolupin en seqüències lògiques.

Com veus el món de la pedagogia musical a Catalunya?

Els dos últims anys he tingut la sort de poder veure de prop molts projectes de fora de Catalunya: he viatjat a Itàlia, Finlàndia, Brasil i he estat a un munt de poblacions de la resta de l'Estat. I el que puc dir al respecte és que el nivell dels mestres catalans no té res a envejar al nivell de la resta del món. Pel que he pogut observar, a Catalunya hi ha un nivell molt alt pel que fa a pedagogia musical. I no és perquè sí. Tenim una forta tradició coral, un teixit associatiu que engloba professors de música, associacions d'escoles públiques, escoles privades, conservatoris, entitats vinculades a les anomenades metodologies actives, com ara Orff, Kodaly, Willems, Dalcroze, Gordon, Suzuki etc. I també hi ha molta oferta formativa: aquells que ho desitgin poden trobar el curs que satisfaci els seus interessos amb facilitat. L’aparició de l'Escola Superior de Música de Catalunya ha ajudat molt significativament a la conscienciació col·lectiva acostant pedagogs i músics de diferents disciplines. És molt bonic veure que tants professors estimen el seu ofici i el viuen amb tanta emoció!

Em podries explicar alguna de les iniciatives pedagògiques més interessants en la qual hagis participat?

Doncs precisament fa pocs dies vaig estar a Finlàndia i vaig tenir ocasió de fer una formació a l'escola d'educació especial Missio Resonaari d'Helsinki. I he de dir que em va sorprendre molt el seu projecte pedagògic. En aquesta escola treballen a partir de la creació de grups de rock i quan estava a punt de començar la sessió de "community music" que havíem planificat, els alumnes de l'escola ens van dedicar un petit concert. Va ser fantàstic! El motiu de l’èxit d'aquest centre és que la música és l'eix vertebrador de la seva activitat i que la majoria dels formadors i col·laboradors són músics professionals. Aquest projecte em fa pensar en un de semblant que existeix a Catalunya: l’ARTransforma, dirigit per Queralt Prats, encara que en aquest cas està basat en grups d’orquestra. Crec que les dinàmiques de treball que s’estableixen en projectes d’aquest estil són molt positives tant pels alumnes com pel seu entorn familiar, sobretot perquè faciliten la socialització i l’accés a l’art a tot el conjunt de la població. És una llàstima que iniciatives d’aquest tipus siguin una excepció. En una societat realment avançada no seria necessari haver-se’n de fer ressò.

A banda de formador, també ets inventor de materials didàctics musicals. Explica'm de què tracta la col·lecció Harmony-Games.

M’agrada tot el que fa referència a la creativitat i sempre estic pensant en possibles materials que podrien anar bé per fer alguna activitat concreta, tant a nivell rítmic, melòdic, harmònic o relacionats amb instruments de vent metall. Fa molts anys que m'hi dedico i alguns d'aquests materials s'han acabat convertint en una realitat. Ara mateix tinc una desena de materials disponibles a la web d'Harmony-Games: Gots Musicals, Làmines Harmòniques, Postals Sonores... Són materials que serveixen com a complement en una aula de música i que poden ser adaptats a les necessitats dels mestres en cada moment. Cadascun d'ells treballa un o més aspectes concrets, com ara la composició, la improvisació o la lectoescriptura, i ofereixen la possibilitat de dur a terme diferents activitats. El nom d'Harmony-Games va sorgir del fet que hi ha molts materials didàctics sobre ritme, però en canvi no gaires sobre harmonia; en l'àmbit de música i moviment és força habitual dur a terme activitats d'aquest tipus i vaig creure que el concepte de Jocs i Harmonia lligava molt bé.

Quins són els objectius d'aquests materials? Quin tipus de competències busques transmetre als alumnes?

Com ja he explicat, cada material està dissenyat per treballar diversos aspectes concrets. A partir d'aquí, són els mestres els que haurien de respondre aquesta pregunta perquè són ells els que determinen les competències i objectius que volen ensenyar als alumnes. Com que es tracta de materials molt flexibles, es poden adaptar a gran varietat de formats de grup-classe.

Recentment vas impartir el curs "How it's made" a l'Esmuc. Com va anar tot plegat?

La veritat és que va anar molt bé. L'objectiu principal del curs és reflexionar sobre els processos creatius: des del naixement d'una idea fins a la seva materialització. Per començar acostumo a parlar d’Edward de Bono, creador del pensament lateral, que ens permet resoldre les coses de manera imaginativa, i després ensenyo diferents exemples de materials i com han estat construïts. Durant la segona part de la sessió els participants tenen l'oportunitat de crear el seu propi material a partir d'uns paràmetres específics; algun segur que acabarà convertint-se en una realitat! Una de les coses que més m'agraden d'aquest curs és que puc ensenyar prototips propis que no van funcionar o que, per una raó o altra, no s'han arribat a desenvolupar. Perquè s'ha de saber que per cada material o idea que funciona n'hi ha moltes altres que acaben descartades.

Què recomanaries a un futur professor de música?

Adquirir el màxim de recursos pedagògics, conèixer diversitat d’estils i dominar diversitat d’instruments tant harmònics com melòdics, de percussió i tecnològics!, triar segons les necessitats de cada moment. De vegades observo que durant els cursos alguns alumnes estan molt pendent d’apuntar els exercicis que proposo, les cançons que utilitzo, etc. Però no és tan habitual veure alumnes que es plantegin el perquè dels materials o el motiu pel qual s’han fet servir en un moment determinat. Crec que és fonamental que els futurs professors reflexionin sobre aquests aspectes i apliquin les seves pròpies idees a les classes que han d’impartir.