El passat 21 de desembre, al centre de creativitat Arts Santa Mònica de Barcelona s’estrenava l’òpera de cambra disPLACE, escrita pels graduats en composició a l’Esmuc Raquel García-Tomás i Joan Magrané Figuera amb un total de només dues representacions. D’autoria íntegrament catalana, amb llibret d’Helena Tornero, aquesta obra es va estrenar fa més d’un any a la sala Werk-X de Viena amb producció del festival Musiktheatertage Wien amb conjunció amb la productora  catalana Òpera de Butxaca i Nova Creació. L’espectacle s’estrenarà a la Sala Negra del Teatro Real de Madrid el 17 de febrer d’aquest any.

Els dos compositors han rebut reconeixement i han estat premiats per diverses institucions. Joan Magrané ha rebut el Premio Injuve el 2010, el Berliner Opernpreis el 2013 i el Premi Reina Sofia de Composició Musical el 2014. Han estrenat obres seves l’Ensemble Intercontemporain, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l’Orquestra de la RTVE entre altres. Raquel García-Tomás ha rebut encàrrecs de nombrosos ensembles com l’Oslo Sinfonietta, CrossingLine Ensemble i BCN216 i les seves obres s’han estrenat al Palau de la Música Catalana, a L’Auditori de Barcelona, al Museo Reina Sofía de Madrid i a ciutats com Berlín, Dresden, Basilea, Buenos Aires i especialment a Londres.

El tema central de l’òpera és la gentrificació urbanística a Barcelona, amb dues històries diferents que comparteixen un mateix escenari: un pis al centre de la ciutat, en el qual es desenvolupen un seguit de tensions pròpies de la situació econòmica i emocional de les parelles protagonistes deguda a les polítiques pro-turisme que canvien el teixit social de la ciutat. Els textos d’ambdues parts comparteixen una simbologia i uns reflexos comuns que donen coherència a l’obra, segons García-Tomás. El que les fa particulars, doncs, és la diferència en la composició de cada acte; el primer, en anglès, compost per Magrané, i el segon, en català, per part de García-Tomás, que inclou música electroacústica.

Amb entrada gratuïta amb reserva prèvia, el claustre de l’Arts Santa Mònica va cobrir tot el seu aforament i molts es van quedar sense l’ocasió de poder gaudir de l’obra, fet que demostra un gran interès dels barcelonins per a la música de nova creació, que s’explica, en part, per la transversalitat i realitat de l’argument de l’òpera.

La soprano Elena Copons i el baríton-baix Sébastien Soules compartien escenari, durant el segon acte, amb l’actor Benedek Nagy, sota la direcció escènica de Peter Pawlik i l’escenografia d’Alexandra Burgstaller. La direcció musical corria a càrrec de Vinicius Kattah amb la interpretació l’ensemble vienès PHACE.