“Seguimos en Radio 3 y en este mismo instante empezamos un programa de jazz para tí, que te gusta el jazz”. Aquesta capçalera de ben segur que serà ben recordada per la majoria d’amants del jazz d’Espanya ja que va ser, durant quaranta-un anys, la fórmula amb què començava el mític programa de Juan Claudio Cifuentes (“Cifu para los amigos").

Després de la malaurada mort d’aquesta personalitat cabdal en la difusió del gènere a l’Estat el març del 2015, els amants del jazz ens hem quedat una mica més orfes sense la seva selecció setmanal, molts cops extreta de la seva excel·lent col·lecció personal de vinils. Tanmateix, per ajudar a fer passar millor el dol, apareix l’àlbum Cifu entre amigos (Youkali, 2016), homenatge que aglutina un bon contingent del bo i millor del jazz espanyol (i part de l’estranger) per dir adéu a la entranyable figura de Cifu. Entre els músics que podem trobar en aquest disc podríem anomenar Jorge Pardo, Jorge Rossy, Horacio Fumero, Bob Sands, així com també els professors de l’Esmuc Ignasi Terraza i Joan Díaz. Només aquesta enumeració segurament ja farà la boca aigua a més d’un, i amb raó, ja que ens trobem davant d’un disc magnífic i variat.

Pel que fa a l’aportació dels nostres “profes”, Ignasi Terraza contribueix, juntament amb Horacio Fumero i Jorge Rossy, amb Mon Ami Cifu i Buscando las fuentes. Al primer, un blues a temps moderat, el pianista se sent com a casa homenatjant aquells discs clàssics dels cinquanta i seixanta que tant disfrutava Cifu. A Buscando las fuentes ens trobem un tall més melancòlic potser (després de tot, estem parlant d’un comiat), d’harmonies delicioses i fraseig exquisidament articulat, tant per part de Terraza com de Rossy i Fumero, que intercanvien uns “quatres” senzills i emotius. Joan Díaz aporta Mr. Smiles, balada en que el suau swing del piano en alguns moments sembla naufragar en densos acords coloristes per sota les melodies del vibràfon de Jorge Rossy.

En definitiva, Cifu entre amigos és un disc fet des de l’entusiasme i l’afecte cap a una figura que va marcar més d’una generació d’amants del Jazz per aquestes contrades. Ajunta aquest entusiasme i afecte amb músics de la talla dels anomenats anteriorment, i el resultat no pot ser menys que excel·lent.

I per cloure l’àlbum, l’habitual comiat de Cifu: “Besos, abrazos, carantoñas y achuchones múltiples para todos”.

Podeu gaudir altre cop  dels programes de Cifu a l’arxiu de RNE