Ruben Bes, nascut a Batea l’any 1985, va obtenir a l’Esmuc dues titulacions. La primer va ser el Títol Superior de Música en l’especialitat de Pedagogia per a la Formació Musical Bàsica i General l’any 2008 i, cinc anys més tard, en l’especialitat d’Interpretació de Teclats (Instruments del Jazz i la Música Moderna). Va completar els seus estudis amb el Màster en Direcció i Gestió de Centres Educatius de la UB. Quant a la seva vida professional, ha treballat en diverses escoles de música municipals, fet que li ha permès acumular experiències i conèixer projectes que l’han ajudat a construir un model propi. Actualment és gerent i coordinador pedagògic de l’Escola Municipal de Música del Prat de Llobregat i també és professor del Departament de pedagogia de l’Esmuc des del febrer del 2016.

Hi va haver un moment concret en què vas decidir dedicar-te a la pedagogia, o sempre has tingut clar que aquest era el teu camí?

Ja des dels 15 o 16 anys, i per tant des de molt jove, tenia clar que em volia dedicar a la docència, segurament perquè en la meva formació em vaig creuar amb professors que em van inspirar molt, i això d’alguna manera va fer que jo projectés el meu futur en aquest àmbit. 

I em podries parlar d’alguns d’aquests professors que t’han inspirat especialment?

Durant tot el meu procés d’aprenentatge recordo tres professors que m’han marcar moltíssim, i cadascun d’ells per coses molt diferents. Més enllà de la seva especialitat o la seva manera d’organitzar les classes, m’ha marcat la seva manera de ser i el que ells em transmetien. El primer que recordo és un professor de música que vaig tenir a la meva època d’institut, l’Eduard Rosselló. M’inspirava molt la seva manera d'entendre la vida. Com a alumne del conservatori em va marcar Joan Vidal, ja que ell em va animar a orientar-me en l’àmbit pedagògic. I el tercer professor que també em va inspirar especialment en la meva etapa de l’Esmuc va ser l’Ignasi Gómez.

Has trobat a faltar en els teus estudis a l’Esmuc quelcom que et podria haver ajudat actualment?

En els centres superiors tenim un repte relacionat amb el pas del món acadèmic al món professional. Quan acabes els estudis i surts al “món real” et dones un “bany de realitat”, i moltes coses les acabes aprenent al dia a dia. Tot i ser conscient que és molt difícil que es pugui abastar tot en els estudis superiors, crec que les universitats i els centres superiors han de seguir fent un esforç per millorar en aquest aspecte.

Què diries que és el millor i què és el pitjor d’ensenyar?

El millor és la sensació de que els teus alumnes estan gaudint d’allò que els estàs mostrant. Trobar-te els alumnes al cap dels anys i veure que estan fent coses interessants i que tu d’alguna manera has format part del seu desenvolupament, és una sensació que “no està pagada”! La generositat que et permet l’educació és el millor. El pitjor és més difícil de dir...  Crec que podria ser la frustració que et genera el poc suport d’algunes institucions o que menystinguin els ensenyaments artístics, per exemple. A vegades veus que el poder no està alineat amb allò que tu creus, i aquesta és la part més negativa.

I per acabar, quin podria ser el teu lema pedagògic?

Per mi la pedagogia és l'art de compartir, de ser generós amb el nostre bé més preuat: el coneixement. L'art de fer millors persones a través de la pràctica artística en el nostre cas. M'agrada molt la idea dels del cau, aquella de "Compartir és viure, i viure és estimar". Aquest podria ser el meu lema.